El diner és un mitjà per intercanviar béns i serveis, que serveix com a unitat de compte (mesurar i comparar preus) i reserva de valor (separar en el temps les parts d’una transacció). La seva expressió des de l’antigor n’és la moneda: un objecte (bullae, peça metàl·lica, bitllet de paper,…) emès per l’autoritat competent. Tot i que, curiosament, a dia d’avui una immensa part dels actius ja no té suport físic, sinó que resta com a registre electrònic, simples dígits en un dipòsit bancari.
Les monedes comunes s’emeten i gestionen des d’organismes governamentals constituïts amb l’objectiu de controlar l’econòmica dels seus propis territoris. Però, en paral·lel, societats i col·lectius d’arreu també s’han servit de monedes privades (alternatives, socials,…) gestionades per particulars. En aquesta línia, l’any 2009, sota els auspicis d’un programador ocult rera el pseudònim Satoshi Nakamoto (es desconeix si un sol individu o un col·lectiu) va irrompre en el panorama econòmic un nou sistema de diners electrònic peer to peer [d’igual a igual]: la criptomoneda Bitcoin. Passats nou anys, n’han proliferat moltes d’altres: DigitalCash, Ethereum, Peercoin, etc.
Les criptomonedes són divises digitals descentralitzades que permeten operacions entre usuaris i se serveixen de l’innovador mecanisme blockchain [cadena de blocs] per estructurar una base de dades distribuïda, dissenyada per superposició de blocs de dades xifrats, que evita la modificació de qualsevol dada un cop publicada i alhora vetlla per la confidencialitat de l’usuari. Per realitzar una transacció segura a través d’un canal insegur com internet, els usuaris intercanvien la moneda mitjançant protocol timestamping [segellat de temps] i un sistema de doble clau (pública i privada) alfanumèrica. La validació de les transaccions es realitza essencialment mitjançant algorismes proof of work [prova de treball] que es basen en un procés obert, competitiu i transparent anomenat mining [mineria], on els usuaris, per consens, actuen com a notaris públics de les operacions, aportant seguretat i traçabilitat. Els miners, que participen en una competició trepidant de còmput amb nombres primers (base de l’encriptació), requereixen d’equipament informàtic amb un gran potencial de càlcul i força despesa energètica, pel que reben una compensació en criptomoneda per bloc enllaçat amb èxit.
Ens trobem davant un nou mitjà que permet la transacció monetària lliure a nivell global, i la seva revolució pot arrossegar als gestors i intermediaris econòmics tradicionals (bancs, fons d’inversió, empreses,…); però aquest sistema no escapa de fenòmens perniciosos com el de la bombolla especulativa que ara afecta al Bitcoin i atrau a inversors àvids de beneficis ràpids i altes rendibilitats. Amb o sense Bitcoin, aquest sistema emergent de criptomonedes pot canviar la nostra manera d’intercanviar béns i serveis. Que l’intercanvi sigui just… això, per desgràcia, ja són figues d’un altre paner. – Pol Bartrès.
Pros [Fortaleses de les criptomonedes]
• Sistema d’intercanvi monetari global i descentralitzat.
• Operacions ràpides, peer to peer, sense intermediaris i amb comissions molt baixes.
• Compte personal no bloquejable, sense prerequisits o limitacions arbitràries.
Contres [Debilitats de les criptomonedes]
• Volatilitat del tipus de canvi, subjecte a bombolles especulatives.
• Inexistència de garantia dels dipòsits, pel que la pèrdua de fons resulta irreversible.
• L’anonimat pot atreure el comerç de mercaderies il·legals, blanqueig de capital o l’evasió d’impostos.
Per saber-ne més
– Nakamoto, S. (2008). Bitcoin: A peer-to-peer electronic cash system. http://bitcoin.org/bitcoin.pdf
– Bitcoin: Guía completa de la moneda del futuro, de Santiago Márquez Solis [Ed. RA-MA, 2016]
