Valor, presa del llatí valore, és una d’aquelles paraules carregades de sentits ben diversos. Són molt diferents les disciplines que en fan ús, des de la filosofia, fins a les matemàtiques, l’economia, l’art o la música. En el cas de la filosofia, com que el ventall de valors és tan ampli, els diccionaris parlen de “teoria dels valors” com a “doctrina que cerca d’establir el significat i el fonament del que hom anomena “regne del deure’’ o del conjunt d’estimacions valoratives sobre la realitat i l’home i sobre llur sentit”. Un definició que estaria relacionada amb una altra paraula d’ús poc freqüent: “axiologia”, definida com a “sistema de valors d’una doctrina, d’una ideologia, d’una persona…”. Però generalment parlem de valor en dos altres usos més comuns: per una banda, quan destaquem que una persona o una cosa és preuada, és a dir, que val, que excel•leix, i quan busquem un sinònim de coratge o valentia. També, però, en l’àmbit de l’economia, anomenem valors a la “qualitat de determinats béns que els fa mereixedors d’ésser equiparats a una certa quantitat de diners”, als “títols representatius de participació en els havers d’una societat, de quantitats prestades, de mercaderies o de serveis,” i al “conjunt de remuneracions (valors, beneficis, interessos, etc.) generades en la realització de l’activitat productiva”. I és que, fins i tot, en matemàtiques, de qualsevol “quantitat numèrica o nombre” en podem dir valor. Aquests, però, només són alguns dels múltiples usos d’aquesta paraula perquè són tantes les definicions que conseqüentment podem parlar de “valor biològic”, “valor nutritiu”, “valor real”, “valor energètic”, “valor de canvi”, “valor d’ús” o “valor nominal”, entre altres.
Els valors
