No poques vegades les relacions amb els altres amb qui tenim dipositats afectes passen per problemàtiques on els silencis, les mitges paraules i les conductes de fet, substitueixen en l’assumpció “d’allò real”, el llenguatge mateix que no hi arriba. La falta d’aclariments a circumstàncies viscudes amb més o menys intensitat afectiva, i que aparentment no registrem, poden superar-nos i implicar una experiència emocional confosa.
De fet, el malentès simptomàtic en forma d’expressions conductuals, fa evident un conflicte més o menys camuflat i/o acceptat. En el fons, l’angoixa davant la impossibilitat d’una pau i harmonia estable en la relació humana.
Ara bé, si no som capaços d’anar teixint intercanvis veritables amb l’altre, només alimentarem la incomprensió, les decepcions recíproques, els processos defensius o la instal·lació en demandes insuportables, símptomes molt d’ells d’impotència i reacció davant l’angoixa que ens envaeix.
A voltes, esperem de l’altre, certa curació o compensació al nostre mal d’amor d’origen. Les tensions no són més que la visualització d’aquesta dificultat d’elaboració i acceptació de certa falta i/o carència que escapa al registre joic.
Les relacions humanes ens alimenten emocionalment. Per bé i per mal. Ara bé, l’absència crònica d’intercanvis francs i veritables en el transcurs de la vida d’una persona es tan pertorbador, com els traumatismes específics que la vida mateixa ens fa arribar de cop i volta.
Els silencis i les paraules
