Ara tot l’interès dels mitjans de comunicació és el nou president dels Estats Units, Donald Trump. Les seves declaracions erràtiques han portat una gran confusió i els mitjans de comunicació han perdut interès en altres temes ben punyents, que han deixat de ser notícia. És el cas dels refugiats que fugint de la guerra o de la misèria busquen refugi a la Unió Europea.
La incapacitat dels polítics de prendre una decisió a nivell europeu és un bon exemple de la manca de lideratge i del desgavell en què es troba la UE. Alguns països es neguen en rodó a rebre cap refugiat, altres callen o donen llargues. Ha sigut la líder alemanya Angela Merkel la única que ha donat una resposta humanament valenta i positiva, amb la qual s’arrisca a perdre les properes eleccions.
Espanya no és el pitjor cas, però el seu paper és també vergonyós. Dels centenars de milers de refugiats que volen venir a Europa, Espanya es va comprometre a rebre’n 16.500, dels quals només n’ha rebut uns centenars. Ens hem queixat moltes vegades de l’humiliant tracte que van donar els francesos als refugiats espanyols que fugien de la Guerra Civil i ara encara els tractem pitjor.
Quants morts més hi hauran d’haver a les aigües de Líbia o de la Mediterrània per què reaccionem? Què se’n ha fet dels valors europeus? On és la solidaritat? La única cosa és què s’han posat d’acord els governs europeus és en pagar a Turquia perquè freni l’arribada de refugiats.
És cert que països com Itàlia o Grècia estan fent grans esforços i sacrificis per minorar la tragèdia. I també que moltes entitats, ONG’s i particulars estan fent l’impossible per salvar vides i per acollir-los dignament. I és evident que la UE no pot acollir els milions de persones que voldrien venir. Però el pitjor és que no té cap resposta per minorar el problema, i que està donant un tracte vergonyós a tots es que han aconseguit entrar a Europa.
La UE, els seus estats membres i els ciutadans tenim l’obligació moral de contribuir i donar respostes dignes a aquesta tragèdia humana. Les respostes poden ser molt diverses. Tampoc ningú de nosaltres pot defugir contribuir-hi, per petita que ens pugui semblar la nostra aportació. Siguem solidaris!
Francesc Raventós és economista i és degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya
