Articles

‘Els refugiats, els grans oblidats’ per Francesc Raventós

Ara tot l’interès dels mitjans de comunicació és el nou president dels Estats Units, Donald Trump. Les seves declaracions erràtiques han portat una gran confusió i els mitjans de comunicació han perdut interès en altres temes ben punyents, que han deixat de ser notícia. És el cas dels refugiats que fugint de la guerra o de la misèria busquen refugi a la Unió Europea.

La incapacitat dels polítics de prendre una decisió a nivell europeu és un bon exemple de la manca de lideratge i del desgavell en què es troba la UE. Alguns països es neguen en rodó a rebre cap refugiat, altres callen o donen llargues. Ha sigut la líder alemanya Angela Merkel la única que ha donat una resposta humanament valenta i positiva, amb la qual s’arrisca a perdre les properes eleccions.

Espanya no és el pitjor cas, però el seu paper és també vergonyós. Dels centenars de milers de refugiats que volen venir a Europa, Espanya es va comprometre a rebre’n 16.500, dels quals només n’ha rebut uns centenars. Ens hem queixat moltes vegades de l’humiliant tracte que van donar els francesos als refugiats espanyols que fugien de la Guerra Civil i ara encara els tractem pitjor.

Quants morts més hi hauran d’haver a les aigües de Líbia o de la Mediterrània per què reaccionem? Què se’n ha fet dels valors europeus? On és la solidaritat? La única cosa és què s’han posat d’acord els governs europeus és en pagar a Turquia perquè freni l’arribada de refugiats.

És cert que països com Itàlia o Grècia estan fent grans esforços i sacrificis per minorar la tragèdia. I també que moltes entitats, ONG’s i particulars estan fent l’impossible per salvar vides i per acollir-los dignament. I és evident que la UE no pot acollir els milions de persones que voldrien venir. Però el pitjor és que no té cap resposta per minorar el problema, i que està donant un tracte vergonyós a tots es que han aconseguit entrar a Europa.

La UE, els seus estats membres i els ciutadans tenim l’obligació moral de contribuir i donar respostes dignes a aquesta tragèdia humana. Les respostes poden ser molt diverses. Tampoc ningú de nosaltres pot defugir contribuir-hi, per petita que ens pugui semblar la nostra aportació. Siguem solidaris!

Francesc Raventós és economista i és degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *