Avui en dia, les presses, la feina, el consumisme, els avanços tecnològics, les hipoteques, els préstecs… són aspectes que ens van limitant i no ens deixen cultivar la paciència. Volem alguna cosa i la tenim al moment. Si no pot ser així busquem la via més ràpida d’aconseguir-la.
Volem satisfer les nostres necessitats al moment, sense preveure les conseqüències a llarg termini. Sense ser conscients que les coses que ens donen una satisfacció immediata, no solen beneficiar-nos a la llarga. Compres compulsives, menjar en excés o capritxosament, l’abús de drogues, jocs o les relacions a través d’internet…; la satisfacció inicial és tan gran que la majoria ens deixem portar per alguna d’elles. Després venen les conseqüències: no arribar a finals de mes, problemes de salut, problemes de convivència amb la família i els que ens envolten… Per no parlar del malestar interior posterior que genera: la mala consciència que acaba afectant l‘autoestima.
Dia rere dia ens deixem portar per aquest corrent sense aturar-nos a pensar on podem anar a parar. Des de l’educació dels fills, passant per la convivència amb la parella i els companys de feina, fins a la cura dels malalts i gent gran que ens envolta, tot comporta grans dosis de paciència. Són situacions i persones que mai es presenten exactament igual a com les havíem imaginat o voldríem. Per tant, cal acceptar la situació que ens ve donada. Cal ser tolerants amb la diferència. Això ens ajudarà a ser pacients.
Com aconseguir ser tolerants? Totes les persones tenim qualitats i defectes. Si ens fixem només en els defectes de l’altre, això ens anirà despertant una ira que ens farà ser impacients i intolerants. Si, pel contrari, som capaços de fixarnos en els aspectes positius i valorar aquelles qualitats que ens complementen, podrem exercir la crítica des del reconeixement i això facilitarà el canvi i el camí cap al canvi de forma més pacient.
Suportar en calma no vol dir esperar que per sí sola vingui. Qui pretén alguna cosa cal que treballi per aconseguir-la. Ser pacient implica suportar la constància i l’esforç vers l’objectiu proposat, si no caurem en la desesperació. Cal ser pacient amb tot? No. Amb la intolerància o la mala educació no es pot ser pacient. Quan rebem manca de respecte o agressions cap als nostres iguals, no podem restar quiets esperant que canviïn. Quan no fem res per canviar la situació estem potenciant els hàbits incorrectes, la mala edu-cació i la intolerància. Això no vol dir que haguem de respondre amb ira i mala educació, ja que ens estaríem posant a la mateixa alçada, sinó que cal fer saber a l’altre de forma correcta –amb bones paraules i to calmat- el nostre desacord amb la seva actitud.
Es pot educar? Sí. Quan tenim petits a casa cal ensenyar-los perquè aprenguin a: cordar les sabates, cordar-se la bata, menjar sol, vestir-se, despullar-se, fer cal·ligrafia, preparar-se la cartera, practicar un esport, tocar un instrument… Són hàbits que requereixen paciència i constància i que cal anar treballant. Si desistim i deixem que abandonin o els ho fem nosaltres -per anar més ràpid o assegurar-nos que estarà ben fet- estarem avortant tota possibilitat de pujar infants autònoms i pacients. Per una banda, perquè deixaran d’esforçar-se vers l’objectiu proposat i aprendran a desistir, buscant solucions ràpides i poc efectives. Per altra, perquè el model que transmetarem serà aquest: el de la impaciència i la inconstància.
El dia a dia ens posa a prova amb constants reptes per potenciar la nostra paciència: l’acceptació d’un mateix, l’acceptació de la parella, l’educació dels fills, la cura de la gent gran, la convivència amb la gent de la feina, amb la gent amb qui interactuem cada dia. Hem de fer l’esforç de ser pacients si volem que els altres ho siguin amb nosaltres. Si tenim present l’objectiu i tenim clar com aconseguir-lo, només cal constància i esforç.
