Hi ha molts films sobre el món de la cuina, però també documentals que ens alerten del seu mal ús.
La gastronomia ens ha proporcionat molts bons moments… també a la gran pantalla. El cinema ha sabut aprofitar la metàfora que s’estableix entre la cuina i la vida i són moltes les pel·lícules que juguen amb aquesta idea en el seu argument. Comer, beber amar, del taiwanès Ang Lee, o Come, reza, ama, la pel·lícula amb Júlia Roberts que adapta una popular novel·la de creixement personal, són dos exemples d’aquest tipus de cinema que ens recorda que a la vida, com a la cuina, cal saber combinar els ingredients, cuinar-los amb savie-sa, paciència i amor, i gaudir-los en bona companyia.
Per altra banda, la sensualitat i els sentits que entren en joc a l’hora de gaudir d’un plat també han estat font d’inspiració per al cinema, que és també una altra experiència multisensorial. Como agua para chocolate, Chocolat o Un toque de canela són tres mostres exitoses de com el cinema explica històries d’amor i erotisme amb la cuina i la màgia com a ingredients principals.
En una altra línia, els cuiners, que s’han convertit en figures mediàtiques a la vida real, són també protagonistes de moltes històries al cinema. Com la de Deliciosa Martha, una pel·lícula alemanya que va servir d’inspiració per un remake americà de la mateixa pel·lícula. O la catalana Dieta mediterrània, que té a uns cuiners com a protagonistes d’una història que combina la cuina, la sensualitat i l’amor. I fins i tot Ratatouille, un gran èxit de l’animació amb un ratolinet que somia en convertir-se en un gran xef de la cuina francesa.
La cuina, no obstant, també mostra una cara oculta quan es converteix en material cinematogràfic. No són poques les pel·lícules que giren al voltant de cuiners assassins i altres “perversions” gastronòmiques. A tall d’exemple: La grande bouffe, El cocinero, el ladrón, su mujer y su amante, el musical Sweeney Todd, Delicatessen, la brasilera Estómago o fins i tot Tomates verdes fritos, un altre gran clàssic que té els fogons de rerefons. En moltes d’aquestes els morts acaben sent carn picada.
I per acabar el repàs a les variants del “subgènere” del cinema de cuina, val la pena mencionar els documentals que reflexionen sobre usos i abusos de la indústria de l’alimentació, com per exemple, Fast food nation o Supersize me, que van alertar dels perills del fast-food per a la salut humana.
