Al capítol 8 del llibre Salvar una vida (2009), Peter Singer planteja el conflicte entre el principi que totes les vides tenen el mateix valor moral i el fet que tenim especial cura dels propis fills.
Per una banda, Singer és un filòsof utilitarista, és a dir que defensa que una acció és bona en la mesura que té com a conseqüència el major bé pel major nombre.
La consideració de quines conseqüències són millors o pitjors no s’ha de fer des del punt de vista de la persona que actua, sinó des d’un punt de vista neutre, o com deia Sidgwick “des del punt de vista de l’univers”. Així doncs, Singer està compromès amb el principi que totes les vides tenen el mateix valor moral. Expressat així, qui ho podria negar?
Per altra banda, Singer s’adona que la naturalesa humana no encaixa plenament amb la seva teoria. Admetem-ho: la majoria de nosaltres acostumem a donar prioritat a les obligacions que tenim cap a la nostra família, especialment cap als propis fills. El fet és que això entra en conflicte amb el principi que totes les vides tenen el mateix valor moral. I Singer reconeix que es tracta d’un conflicte “autèntic i irresoluble”.
Així doncs, què hem de fer? Segons Singer, hem de viure amb aquesta tensió. I afegeix que el que no es pot justificar és que els pares prioritzin “rodejar de luxes els seus fills a satisfer les necessitats bàsiques dels altres”.
Què vol dir amb rodejar de luxes els mateixos fills? I com puc satisfer les necessitats bàsiques dels fills dels altres?
Singer ens proposa que ajudem a salvar la vida d’algun dels 9 milions d’infants menors de cinc anys que moren anualment per causes evitables. Com? Diu que podem començar per aportar el 5 per cent dels nostres ingressos a organismes d’ajuda internacional d’alta eficàcia contrastada (per més informació: TheLifeYouCanSave.org, AyudaEfectiva.org i el moviment mundial Altruisme Eficaç). Així ajudarem a salvar la vida del fill d’algú altre sense descuidar els propis fills.
