És fort amb els dèbils i dèbil amb els forts: aquesta és la sentència d’un oncle-avi meu blasmant la mancança moral d’un veí que es desfeia d’un cavall ja inútil, venent-lo a l’escorxador sense necessitat. El meu parent amb prou feines sabia «de llegir i escriure», però el seu sentit moral li deia si una bèstia havia treballat tota la vida a la casa, aleshores tenia dret a un racó a la quadra en la seva vellesa.
El respecte i bon tracte envers els animals no humans és un valor sociològicament a l’alça. Tot i que hi hagi precedents a l’antiguitat clàssica o en religions orientals, el tema té una altra volada des de finals del segle XX. A més d’organitzacions cíviques animalistes amb un programa pràctic, filòsofs com Peter Singer o el barceloní d’origen basc Jesús Mosterín, han remarcat l’evidència darwinista: els animals som éssers dotats de sensibilitat, amb capacitat de dolor. Sensacions i emocions radiquen en l’hipotàlem i, per tant, les compartim tots els mamífers. La divisió de Descartes entre matèria/cos, i pensament/intel·ligència només humana no es sosté científicament. Fins i tot hi ha experiments compatibles amb un sentit de justícia dels primats. Desconeixem molt més del que sabem, posem per cas, ignorem què passa amb la sensibilitat dels insectes.
La part emocional que compartim els animals és crucial en la presa de decisions, sobretot en les decisions ràpides. Usar només la intel·ligència i prescindir de les emocions no millora en res la Humanitat, com es mostra en la ficció de la pel·lícula Stark Trek amb l’humanoïde Spock d’orelles punxegudes.
Com justificar matar animals? Nutrició? Investigació? És evident que defensar espectacles associats amb violència en nom d’una tradició amaga que tradició és només això, tradició, i que calen arguments, bones raons, i formació cultural. Mosterín va afirmar –en el context de l’erradicació a Casa Nostra de les curses de braus– que el fracàs de la Il·lustració a Espanya és el que hi ha al darrera d’«una cultura bronca, hosca y violenta… la más inmisericorde y cruel de toda Europa y con una clase política impresentable que carece de sensibilidad moral, ética y estética con la Naturaleza». La falta de base d’una pretesa primacia humana sobre la –resta de la– Naturalesa, l’especisme, ens posa davant dels drets dels animals.
Albert Botta és professor de filosofia
