“Des del camió, veia com ens allunyàvem de casa fins que la vam perdre de vista. Aleshores vaig instal·lar-me al fons del camió, asseguda a terra, i em vaig tapar amb una manta. Aquest instant el portaré clavat a l’ànima per sempre”.
És ben sabut el dolor que impregnà les vides republicanes després de la postguerra, forçades a tancar la porta de les seves llars sabent que difícilment la tornarien a obrir. La historiadora Assumpta Montellà es disposa a descobrir un dels capítols més conmovedors de la nostra postguerra, aquell que va lligat als camps de refugiats republicans de Sant Cebrià de Rosselló, Argelers i Ribesaltes: la Maternitat d’Elna.
El valor de la vida s’imposa en aquest exercici de recuperació de la memòria, a l’hora de desenterrar la proesa de salvar la vida de 597 infants. Qui? La jove Elisabeth Eidenbenz: suïssa, voluntària, mestra i lluitadora, sense dubte un figura que endegà un projecte sense precedents.
Després de la caigua de la Segona República Espanyola, les exilidades embarassades se sabien condemnades a un part mortífier, o bé, a oferir una vida de desnutrició als petits que gestaven al ventre. És per aquest motiu que la infermera Elizabeth decidí convertir un palau abandonat a la població d’Elna en una maternitat.
Les 190 pàgines del llibre La Maternitat d’Elna són el treball d’investigació de Montellà, fornit d’entrevistes, testimonis i dates que revelen la magnitud de la gesta. Elizabeth s’establí com l’aixopluc de centeners de dones desemparades, a les quals garantia protecció per als seus nadons. Igualment, les enviava lluny dels camps de concentració o s’esforçava per reunir-les amb els seus marits.
Un exemple d’ajuda, constància i bondat; un exemple del valor de la solidaritat.
Elna i Elizabeth
