La Direcció General d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya ha atorgat el desè Memorial Cassià Just a aquesta activista compromesa històricament amb el diàleg interreligiós i interconviccional a través de l’Associació Unesco per al Diàleg Interreligiós, el Centre Unesco de Catalunya, la Comunitat Bahá’í, el Grup de Diàleg Interreligiós Monàstic i diferents institucions internacionals. Attar també va ser reconeguda per l’estat francès, qui i li va concedir la condecoració Chevalier de l’Ordre National du Mérite.
Com viu aquest reconeixement?
És un gran honor. Un gran honor com a dona, com a dona bahá’í, i com a dona bahá’í que viu a Catalunya.
En què consisteix la fe bahá’í?
La característica més singular d’aquesta fe és que és molt jove: va néixer fa uns dos-cents anys a l’Iran. A diferència d’altres, la fe bahá’í creu en un únic déu creador, el qual ens ha creat per amor i que no ens oblida mai, i per això renova el missatge per ajudar la humanitat a avançar i progressar. Hi ha com una cadena de missatgers que ha enviat Déu i que sempre enviarà. Els que seguim la fe bahá’í pensem que el missatger d’avui dia és Bahá’u’ lláh.
Quina és la presència d’aquesta confessió a Catalunya?
Catalunya és una de les comunitats espanyoles on hi ha més creients d’aquesta religió. Cal destacar el paper de l’editorial Bahai d’Espanya, que treballa per fer difusió de la fe a la resta del país amb la traducció de la literatura bahá’í al castellà, també per l’Amèrica Latina, i alhora d’algunes publicacions al català i l’eusquera.
Com moltes altres minories, a l’Orient Mitjà, els seguidors esteu sotmesos a persecucions. Sobretot a l’Iran.
L’origen de la fe bahá’í és l’Iran, però efectivament, estan perseguits. De fet, han estat perseguits des dels inicis perquè els seus missatges són molt provocadors. Per exemple, tenim molt clar que hi ha una igualtat de drets entre homes i dones, cosa que xoca directament amb el règim iranià. És cert que en els últims quaranta-cinc anys les persecucions s’han incrementat. Tanmateix, això no ens impedeix continuar treballant per l’entorn, tant en temes de drets com també per a la millora del medi ambient i leducació, entre d’altres.
Una persecució que a vegades es tradueix en condemnes de presó que poden arribar als vint anys. Per què és perseguit el poble bahá’í?
Tristament, les persecucions no es queden amb l’empresonament. Hi ha hagut moltíssimes execucions. De fet, fa poc es va commemorar el quarantè aniversari de les deu dones bahá’ís que van ser penjades a la ciutat de Shiraz. El motiu? Es van negar a rebutjar la seva fe tot i que aquesta acció les hauria alliberat. Les idees que ha portat la fe bahá’í són conceptes molt revolucionaris que avui dia encara no es practiquen a l’Iran, com per exemple la llibertat d’expressió i opinió, l’obligació de buscar sempre la veritat, l’obligació i el dret a tenir una educació, l’obligació d’educar els fills.
Quina és la situació del diàleg interreligiós a Catalunya?
Estem bastant avançats. L’any 2004 es va celebrar el Parlament Mundial de les Religions a Barcelona, la quarta edició, perquè és una ciutat on ja s’estava practicant aquest diàleg i hi havia curiositat per la diversitat religiosa. Per contra, en paral·lel a aquesta curiositat, avui també està augmentant el desconeixement dels “altres”, i això genera una espècie d’analfabetisme espiritual i religiós. Les religions, lluny de ser un problema per a la humanitat, poden aportar-nos solucions a la convivència.
De fet, en un món que es mou tant i que va tan de pressa, la diversitat cada vegada creix més, però potser anem una mica enrere en termes de convivència.
Sí. Perquè a vegades també confonem l’origen cultural de les persones amb les seves creences. Tothom ho sap. Hi ha molts àrabs que són musulmans, però també hi ha musulmans que no són àrabs. Aquests conceptes que poden semblar bàsics s’estan perdent. Moltes persones confonen el que poden ser les tradicions culturals amb les tradicions religioses.
Què pensa vostè quan veu que de nou caiem en la temptació de la guerra?
La constitució de la UNESCO diu que “la guerra neix a la ment de les persones”. Per erradicar aquesta temptació de les guerres, s’ha de sembrar la pau en la ment de les persones. No hi ha millor baluard contra la guerra que aquest. Cal donar a conèixer la diversitat religiosa, que cadascú aprengui a valorar el que l’altre té sense haver d’acceptar les opinions alienes de manera forçosa. Però cal saber, escoltar i valorar el que pensa l’altre; això és fonamental. Tampoc podem caure en la ingenuïtat que això passarà d’un dia per l’altre, sinó que depèn de la bona voluntat de tots. I el que perjudica aquesta bona voluntat són els discursos d’odi que insidiosament porten al conflicte i a l’enfrontament, per tot arreu i per totes bandes.
Quina és la relació que té la comunitat bahá’í amb Israel?
Alguns dels llocs sagrats de la comunitat bahá’í són a Israel. Abans em preguntaves per què està tan perseguida la comunitat a l’Iran. Doncs una de les acusacions que té la República Islàmica és que som agents a Israel, i aquesta és una manera de generar un discurs d’odi contra nosaltres. Els nostres temples sagrats són en aquest país pel simple fet que Bahá’u’ lláh, que és el profeta fundador de la fe bahá’í, es va exiliar de Pèrsia cap a l’imperi otomà fins a Acre, una ciutat que avui és al nord de l’estat d’Israel i on va morir el profeta. Per nosaltres, també es tracta d’una terra sagrada i també ens en considerem habitants.
Quines serien les premisses necessàries per poder construir una ètica mundial?
Podem intentar arribar a una visió comuna, sabent que mai podrà ser una visió unificada. És a dir, cadascú hauria d’aportar la seva per crear aquesta visió comuna. I com crear així, entre tots, un món amb justícia, que és la base d’una convivència pacífica. A més a més, la igualtat de drets suposa també la justícia. Si oblidem aquesta part de justícia, sempre hi haurà prejudicis, sempre hi haurà discriminacions i sempre hi haurà persones dolgudes que seran més propenses a seguir justament tots els discursos d’odi.
