A les eleccions locals hem constat una vegada més la relació entre la desigualtat econòmica i la desigualtat política. Els dos tipus de desigualtats són dues corretges de transmissió que s’alimenten mútuament. Com més elevats són els nivells de pobresa o desigualtat, més baixos són els nivells de participació electoral dels ciutadans. Dit d’una altra manera, com més alta és la desigualtat econòmica, menor és la participació política d’aquells qui tenen menys recursos. Aquesta és una constant electoral que es repeteix sempre i en tot tipus d’eleccions.
La raó és que tant la pobresa com la desigualtat econòmica afecten negativament els incentius a la participació electoral. Per contra, sabem que els ciutadans amb més recursos econòmics –salaris més alts o renda més elevada– tenen nivells de participació política més elevats. També sabem els ciutadans amb nivells educatius més alts participen més en les eleccions. Per altra part, aquesta relació entre menors recursos econòmics i menys participació política no es limita exclusivament a una menor participació electoral. Els ciutadans amb menys recursos s’interessen en general menys per la política, tenen menys informació política i participen menys en activitats polítiques.
“Els partits polítics només tenen incentius per ocupar-se dels ciutadans amb menys recursos quan aquests constitueixen la seva base electoral”
Des d’un punt de vista democràtic això suposa un repte evident. Podríem esperar que els governants posessin en marxa polítiques socials per reduir els nivells de pobresa i desigualtat per, d’aquesta manera, revertir els nivells elevats de desigualtat. Però si la participació política de les persones amb menys recursos és menor, la conseqüència lògica és que els partits polítics tindran menys incentius electorals per respondre d’una manera enèrgica davant les desigualtats econòmiques. Per contra, els partits tenen més incentius electorals per respondre políticament a les demandes de l’electorat que participa activament en les eleccions.
És veritat que les eleccions locals són una mica peculiars. En bona mesura perquè les eleccions municipals tenen dinàmiques pròpies. Com a conseqüència d’això, hi ha una relació menys clara entre la dinàmica general de competició política entre partits i els resultats electorals municipals, sobretot als municipis petits o mitjans. En canvi pesen més les qüestions locals i això pot tenir un efecte positiu sobre la participació electoral. En qualsevol cas, a la majoria de municipis es manté la relació negativa entre la desigualtat econòmica i la participació política. Als municipis amb nivells de desigualtat més elevada, és allà on observem nivells agregats de participació electoral més baixos.
La relació entre desigualtat econòmica i desigualtat política està molt condicionada pels partits i el tipus de competició política. De fet, en estudis recents hem observat que a la pràctica hi ha dues classes de municipis. Per una banda, hi ha municipis on la desigualtat econòmica és elevada i la competició política és baixa perquè gairebé sempre governen els mateixos –on determinats partits són hegemònics. En aquests contextos, la participació electoral tendeix a ser elevada perquè els partits mobilitzen els votants amb un tipus de despesa pública molt adreçada a mobilitzar els votants amb menys recursos. Per altra part, hi ha municipis on la desigualtat econòmica també és elevada però els nivells de competitivitat política són més alts. En aquests municipis, els nivells de participació electoral són més baixos. Això passa perquè en aquests municipis els partits polítics no tenen incentius en mobilitzar els ciutadans amb menys recursos.
La desigualtat econòmica alimenta, doncs, la desigualtat política en la mesura que en el terreny electoral els partits polítics només tenen incentius per ocupar-se dels ciutadans amb menys recursos quan aquests constitueixen la seva base electoral. I això no passa sempre.
