La nostra societat està malalta de sorolls. Tothom es queixa i rondina del brogit que hi ha a les nostres ciutats. Fins i tot hem inventat un aparell per registrar els índex de sorolls dels diferents ambients. Segurament la majoria de sorolls són evitables, però ens hem acostumat a uns nivells de soroll tan elevats que hem oblidat la importància del silenci. Només així s’entén que ens deixem envair per la televisió, la ràdio, la publicitat i tota mena de propaganda que contínuament adrecen a les nostres oïdes. Paraules i imatges que ens arriben amb una característica comuna: se’t comunica alguna cosa, però tu no pots comunicar-te. Poc a poc ens anem tornant sords i reduïm d’una manera considerable la nostra capacitat d’escoltar. I aquesta sordesa es manifesta en la comunicació. Així, la majoria de persones, quan parlen criden. I el crit no és precisament el millor dels diàlegs.
Ens hem conformat amb la simple acumulació de dades, com si aquesta fos la clau per viure i prendre les decisions més encertades. Per actuar correctament només necessitem tenir totes les dades però sense saber-ho esdevenim persones superficials i frívoles, perquè la comprensió i la reflexió, demanen assossec, temps i sobretot silenci. El pensament necessita un marc adequat perquè pugui brollar: un temps de silenci. Tenir temps per al silenci significa temps per a pensar, per trobar-se a si mateix, per sentir els altres i per ser permeables al món. Segurament l’atabalament amb què vivim, el consumisme desmesurat en què ens hem instal·lat són un signe extern de la poca formació que tenim per viure i escoltar el silenci.
No oblidem que el silenci és la matriu on es gesta la cultura i creix la llibertat de les persones perquè madurin les seves opinions i les seves preguntes. És l’àmbit on reposem les opcions i les valorem de manera adequada. I sobretot és el lloc adequat perquè sorgeixi “la paraula”. Aquella que fa que les nostres converses no siguin un anar repetint allò que escoltem, sinó un diàleg fecund i ple de continguts. Aquella que fa que la nostra vida s’ompli de sentit perquè sigui més humana.
