Amb tants mòbils, ordinadors i pantalles, pràcticament no deixem espai per escriure textos a mà. La tecnologia ens facilita la tasca d’escriure amb teclats predictius i, fins i tot, amb aplicacions a les quals podem dictar unes paraules i convertir-les en text escrit. Però curiosament, en aquest context tan tecnològic, una tendència s’obre pas: el renaixement de la cal·ligrafia.
Fa unes setmanes, un article del New York Times es feia ressò precisament d’aquesta tendència. L’article explicava que s’ha imposat especialment entre els joves com a resposta a les necessitats emocionals i creatives de la societat contemporània. Aquest interès renovat per la cal·ligrafia es reflecteix clarament en l’augment de la demanda de classes d’aquesta disciplina. A Michael’s, una coneguda cadena d’art i manualitats dels Estats Units, més de 10.000 persones s’han inscrit a classes de cal·ligrafia entre gener de 2023 i març de 2024, gairebé tres vegades més que l’any anterior. Aquest increment no és casualitat.
Les xarxes socials, especialment TikTok i Instagram, han estat clau per a la difusió de la cal·ligrafia, amb vídeos i publicacions que mostren la bellesa d’aquest art —cal·ligrafia vol dir literalment ‘bella escriptura’— i que criden l’atenció de milers d’usuaris animant-los a provar-ho.
El ressorgiment de la cal·ligrafia en l’era digital aporta beneficis emocionals i creatius. Escriure a mà ens reconnecta amb el passat i ens permet fer una pausa i trencar amb la immediatesa i la dependència tecnològica. A més, ens mostra el valor de les habilitats manuals i confirma l’impacte positiu que poden tenir en el nostre benestar emocional i intel·lectual.
Aquesta pràctica contrasta amb la rapidesa i superficialitat que sovint caracteritzen les interaccions digitals. La cal·ligrafia requereix una dedicació expressa i pausada, un ritme que indueix a la meditació i que ajuda a reduir l’estrès. Moltes persones han trobat en la cal·ligrafia una manera efectiva de gestionar l’ansietat i una forma de canalitzar la seva creativitat.
A més dels beneficis emocionals i creatius, la cal·ligrafia també té avantatges terapèutics. Diversos estudis han demostrat que les activitats manuals, com l’escriptura a mà, poden tenir efectes positius en l’aprenentatge i la cognició. Aquesta pràctica no només ajuda a millorar la motricitat fina, sinó que també pot enfortir la memòria i la capacitat d’atenció. Per això, als Estats Units s’està reintroduint l’escriptura a mà en alguns plans d’estudi.
A més, la cal·ligrafia també té com a atractiu que permet aportar un toc personal i únic als textos. És cert que amb els ordinadors podem reproduir fàcilment l’escriptura a mà, però la cal·ligrafia manual continua sent valorada pel seu caràcter únic i la dedicació que implica. Cada traç és personal i insubstituïble, i és aquesta calidesa i paciència que la fan tan especial i apreciada. En un món on tot es pot duplicar i reproduir de manera instantània, l’esforç conscient i l’atenció als detalls que requereix la cal·ligrafia ofereixen una experiència única.
Orígens de la cal·ligrafia
L’origen de la cal·ligrafia s’ha de buscar en les antigues civilitzacions que van desenvolupar sistemes d’escriptura. A la Xina, va començar durant la dinastia Shang (1600-1046 aC) amb inscripcions en ossos oraculars. L’art es va anar refinant durant les dinasties Han, Tang i Song. A l’Antiga Grècia i Roma, la cal·ligrafia també va ser important: els grecs van adaptar l’alfabet fenici i els romans van crear el llatí, que després es faria servir en manuscrits decoratius. Durant l’edat mitjana, els monjos copistes van perfeccionar la cal·ligrafia amb manuscrits il·luminats. Aquesta tradició ha evolucionat, però la cal·ligrafia encara és una forma d’art venerada arreu del món.
