L’art d’escriure cartes a mà

En plena era digital, amb tothom connectat permanentment al mòbil i a les pantalles, l’escriptura a mà semblava una cosa predestinada a l’extinció. Però com acostuma a passar, les situacions extremes provoquen moviments de reequilibri i en el cas de l’escriptura s’està produint un fenomen curiós: la recuperació de l’art d’escriure cartes a mà.

Aquesta és la idea subjacent en exposicions i iniciatives artístiques que han posat en marxa darrerament diversos museus i galeries d’art, i que d’alguna manera, venen també a reivindicar aquest art d’escriure cartes com es feia antigament: amb paper, sobre i segell.

Per exemple, la Cell Project Space, una galeria d’art de Londres, acaba de posar en marxa el projecte Queer Correspondence, una iniciativa “que busca nodrir els espais de possibilitat indeterminats que presenten les vides subculturals”, segons expliquen a la web. El projecte consisteix en demanar a diversos artistes i escriptors que comencin una correspondència per establir connexions entre famílies que comparteixin escriptura, poesia, fotos i altres formes 2D, és a dir, en format físic i no digital.

Un altre projecte relacionat amb les cartes i l’art postal que s’estava desenvolupant just abans de l’inici de la pandèmia es el que tenia en marxa l’espai A.I.R Gallery de Brooklyn, la primera galeria d’art cooperativa de dones creada als EUA. Basat en el concepte “d’intimitat sense proximitat” definit per la pensadora Donna Haraway, la galeria va demanar a la seva comunitat que trobés fórmules per “transcendir la virtualitat dels seus mitjans de comunicació”. I aquí, les cartes i postals de nou recuperen el seu paper de connectors físics en la distància. La galeria confia en recuperar el projecte i reconvertir-lo en una exposició online on es puguin veure tots els materials rebuts.

Aquesta galeria ha acollit aquest any la mostra FeMailArt, que celebrava la història del mail art i la seva rellevància avui. L’art postal o mail art, que va eclosionar amb força als any 70, entenia la correspondència com una oportunitat per establir trobades inesperades i transmissions íntimes.

Altres espais com la Dream Farm Commons, d’Oakland, la galeria Lawrence & Clark, a Chicago, o la Printed Matter a Nova York impulsen també iniciatives de mail art. Avui, en què la distància social s’imposa, és significativa aquesta proliferació d’exposicions que reivindiquen l’art d’enviar cartes.

Una nova professió

L’any 203, la pel·lícula de ciència ficció distòpica d’Spike Jonze Her ja prefigurava una professió que qui sap si podria tenir sortida en un futur imminent: l’escriptor de cartes. El protagonista de Her és un home solitari que treballa en una empresa redactant cartes de tota mena per a terceres persones. Un dia es compra un sistema operatiu basat en la Intel·ligència Artificial i acaba establint una relació romàntica amb la veu femenina d’aquests sistema. El film, doncs, també ens convida a reflexionar sobre les formes físiques i virtuals de relacionar-nos en l’època digital.

La secció té el suport de Finques Pous:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.