Per ordre de l’emperador de l’imperi més gran de la Terra coneguda, cada poble va haver de deixar mil homes per construir aquell gran pont que havia d’acostar una banda de l’oceà i ajuntar els continents, creant riquesa i prosperitat. Milers i milers de persones reclutades entre les classes socials més baixes van reunir-se en l’equip de gent més multitudinari de la història coneguda fins aleshores. Els nobles van aportar-hi diners i alguns dels seus fills més distingits s’encarregaren de controlar i dirigir els treballs. Els sacerdots beneïen qui treballava en la monumental obra. Van passar els anys i amb l’esforç de tots es va aconseguir construir un gran tram del pont, però encara no s’havia assolit l’objectiu gegantí. A la mort de l’emperador van començar les baralles entre els regnes d’aquells homes que havien treballat en harmonia en un projecte comú compartit.
Aleshores, l’esforç col•lectiu es va destinar a la Guerra devastadora. Avui ningú s’enrecorda del pont.
El pont
