L’editorial La Magrana acab de recuperar la novel•la Món Mascle, del ja desaparegut Terenci Moix. Una roent i violenta reflexió vers el poder i les seves múltiples cares, que bé es pot cenyir al context històric en el qual va ser escrita, com també pot ser aplicada al panorama social actual.
La lectura de les seves pàgines obre un ventall de qüestions morals que sacseja els pilars dels sistemes polítics vigents: és l’educació un instrument idoni de manipulació? Ens esclavitza o ens allibera? Som subjugats a la tirania de la perfecció, la bellesa i l’obediència? Definitivament: la llibertat és una construcció cultural o una condició natural?
Gérard, una estrella del pop internacional, és raptat misteriosament i traslladat a l’anomenat Món Mascle.
Així, es troba immers en un univers totalitari regit únicament per homes, on és considerat una divinitat. Construït a partir de reminiscències de l’art occidental, aquest espai beu de les dictadures del segle XX i posa en relleu la duresa d’unes lleis que, mitjançant altres representacions, perviuen encara al subsòl dels nostres dies. D’aquesta manera, l’argument giravolta vers la crueltat que domina el poder arreu, indiferentment de la màscara que llueixi: política, publicitària o religiosa.
Seguint aquest fil narratiu, Moix llença una àcida crítica a la ignorància de les masses enfollides per ideals ficticis i mostra la fragilitat dels ídols que guien el camí de la col·lectivitat, com afirma el protagonista de la novel·la: “en tots dos casos –jo ídol popular o jo ídol del Món Mascle-, hom intentà fer-me servir d’instrument amarg, cruel i destructor”. La descoberta d’una incògnita que amara el llibre de misticisme, culmina amb un final colpidor que no deixarà indiferent el lector o lectora.
El poder, segons Moix
