C onsum col·laboratiu, economia col·laborativa, economia de plataformes o capitalisme de plataformes són alguns dels noms que s’han fet servir per descriure l’impacte de les plataformes digitals com a nous intermediaris en sectors com la mobilitat, el turisme, el comerç o, més recentment, el treball.
Es tracta d’un fenomen difícil de mesurar ja que no té uns contorns ben definits. Tot i aquesta dificultat la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), en base a estimacions de la Unió Europea, ha defensat recentment que “l’economia col·laborativa generarà tres-cents mil milions d’euros al 2025”. Sigui més o menys acurada aquesta dada el que no es pot negar es que les plataformes digitals ja tenen un fort impacte en la nostra vida.
Les plataformes digitals són bones o dolentes?
És aquest impacte una bona notícia? Una mala notícia? És cert que a causa d’aquestes plataformes estem mercantilitzant activitats que abans formaven part de l’esfera de la generositat i l’altruisme? Si abans fèiem dit (autoestop) de manera gratuïta ara compartim despeses amb un BlaBlaCar, allò que abans ho donàvem a la beneficència ara ho venem a altres usuaris a través de Wallapop o mentre abans allotjàvem sense pensar-ho massa aquell amic d’un amic que era un cap de setmana a la ciutat ara lloguem una habitació o el pis sencer a turistes desconeguts. Sense disposar de dades precises, podem dir que sí que és cert que l’economia de mercat ha entrat en noves esferes a partir de l’aparició de les plataformes digitals.
Però abans de poder respondre si les plataformes digitals són bones o dolentes cal que ens preguntem: què és en el fons una plataforma digital? Una plataforma digital és com un petit país on els habitants són les persones que accepten els termes i les condicions, s’hi donen d’alta i prenen un rol de consumidor o un rol productor en la mateixa. En el fons la plataforma digital és una eina que permet definir i escalar de manera eficient un conjunt d’acords que acaben configurant un ecosistema de relacions econòmiques i socials entre els i les participants.
Totes les plataformes digitals han d’estar obligatòriament orientades a generar intercanvis comercials i a enriquir només els fundadors i els accionistes? No, ni molt menys! Com deia l’historiador Melvin Kranzberg “la tecnologia no és bona ni dolenta; tot i que tampoc és neutral”. Com qualsevol eina o tecnologia el propòsit i els valors amb el que es fa servir és el que en determinarà el seu impacte final.
Tenim abundants exemples de plataformes digitals que van més enllà del capitalisme de plataformes. Són plataformes que es dissenyen pensant en una economia de l’intercanvi (intercanvi de cases o de joguines), del regal (Yo No Desperdicio, Segunda Manita o CouchSurfing), del préstec gratuït (LendiApp o Tienes Sal) o com a eines per facilitar la contribució al bé comú (Viquipèdia o WheelMap). Darrera d’aquests projectes i d’altres projectes hi ha diversitat de formes jurídiques: associacions sense ànim de lucre i fundacions, empreses B o cooperatives, així com també empreses comercials tradicionals en alguns casos.
Afortunadament Catalunya és un territori fèrtil en el creuament d’allò de caire social i allò digital. Projectes locals com Som Mobilitat (cooperativa per a una mobilitat sostenible, elèctrica i compartida), Goteo (fundació per al micro finançament de projectes socials) o E-Reuse (organització sense ànim de lucre que facilita la recirculació de material informàtic) són referents a nivell internacional. La tasca acadèmica del grup Dimmons a la UOC-IN3, amb publicacions com el primer marc de referència per avaluar la qualitats democràtiques de les plataformes digitals i així com la “Declaració de Sharing Cities” firmada per més de 45 ciutats a la última Smart City Expo 2018, també ens situa al capdavant d’aquests debats i reflexions tan necessàries.
Escriu Tim O’Reilly, autor del llibre WTF: What’s The Future and why it’s up to us: “El curs de les coses no és inevitable, nosaltres donem forma al futur. Nosaltres hem construït aquestes noves eines i és la nostra responsabilitat i el nostre deure fer-les servir correctament”.
Plataformes digitals amb valors?
És important, imprescindible m’atreveixo a dir a l’any 2019 i mirant cap al 2020, que els projectes amb una ambició social i amb criteris ètics siguin capaços d’entendre el potencial de les plataformes digitals com una eina de canvi social, amb una escala, una velocitat i una eficiència difícils d’imaginar uns anys enrere. És el que l’activista americà Jeremy Heimans ha descrit com el nou poder: “La coordinació entre iguals i la participació massiva per a exercir canvis”.
La pregunta a explorar és doncs: què podem per comprendre de primera mà el potencial que ofereixen de les plataformes digitals al conjunt del sector social? D’una banda us animo a investigar i a convertir-vos en usuaris i usuàries d’alguns dels exemples mencionats anteriorment. Segur que us endureu més d’una sorpresa agradable. Segur que descobrireu pel camí noves plataformes relacionades amb el vostre sector d’activitat o interès on la tecnologia s’aplica de manera responsable.
D’altra banda us animo a superar la visió dicotòmica en l’adopció de la tecnologia en un projecte. No es tracta de ser o no ser plataforma digital al per cent per cent. Hi ha molts grisos i graus d’adopció tecnològica a explorar. Cada projecte sabrà trobar els seus límits. És cert que tecnificar certs processos col·lectius tindrà un impacte en l’experiència i en els valors de la pròpia activitat. No és el mateix prendre decisions en una assemblea presencial i per consens absolut que fer-ho amb una eina com Loomio que promou la presa de decisions per consens mandrós (“lazy consensus”) de manera distribuïda i no presencial.
Quins elements de l’activitat del nostre projecte poden beneficiar-se d’una major tecnificació? Quins són els valors que estem comprometent al fer-ho? Què és el que guanyem a nivell d’eficiència i velocitat? Ens cal ser tan eficients en aquest punt del procés?
Us animo a explorar, sense judicis de valor previs, aquesta línia contínua que es dibuixa al voltant de l’adopció de la tecnologia per esdevenir, poc a poc i allà on calgui, una plataforma digital. Recordem que la plataforma no és res més que una eina que permet definir i escalar de manera eficient un conjunt d’acords que acaben configurant un ecosistema de relacions econòmiques i socials entre els participants.
Si al segle XXI volem escalar les activitats amb valors i ètica és hora de mirar el potencial de les plataformes digitals per a la transformació social positiva.
