Després del confinament, els carrers es van omplir de gent caminant sense rumb. Amb les botigues, teatres, escoles, gimnasos i restaurants tancats, passejar es va convertir en la principal distracció. I, en aquest context, s’ha revaloritzat el fet de caminar.
L’acció de caminar ens va definir com a humans a partir del neolític, i des d’aquella època remota, homes i dones hem definit i fixat els vincles amb el territori. Els filòsofs antics van considerar el caminar com la l’atmosfera propicia a la reflexió, i són molts els autors que han escrit sobre les virtuts de passejar.
Els humans hem estat nòmades durant molt de temps i avui encara algunes cultures ho són. Algunes religions també incorporen, en els seus rituals, les marxes i peregrinacions a peu: les rutes a La Meca o el Camí de Santiago en són alguns exemples. També hi ha hagut marxes pacífiques a peu que han servit per reclamar drets i denunciar injustícies, com les que va liderar Martin Luther King.
A la França del segle XIX, la figura del flâneur va definir un nou perfil urbà, el del passejant sense rumb que es deixa meravellar per les troballes que veu en el seu camí, en una època on apareixien els primers magatzems i bulevards.
El caminar també ha tingut un vessant creatiu. A la dècada dels seixanta del segle passat va sorgir un moviment anomenat walking art que integrava l’acció de caminar com a part del procés artístic, el qual incloïa la intervenció en el paisatge. Avui en dia, dins aquest moviment destaca Clara Garí, qui organitza l’anomenat Grand Tour, una iniciativa artística que convida a recórrer el país a peu, reivindicant la connexió que s’estableix entre el cos en moviment i el territori.
Tornant al confinament, els mesos a casa han revaloritzat l’acció de caminar. A Barcelona, on només un 32 per cent dels desplaçaments es fan a peu, en les darreres setmanes hem vist modificar-se l’aspecte d’alguns carrers. S’han ampliat voreres i s’han creat nous espais transitables per als vianants. L’Ajuntament vol aconseguir que aquest percentatge arribi al cinquanta per cent.
La frase feta “és més vell que l’anar a peu” ens recorda una activitat que ens ha acompanyat des dels nostres orígens, i a la qual ara tornem, en un moment de gran canvi, per poder seguir fent via.
Llibres sobre el tema
En els darrers mesos s’han publicat alguns llibres que reflexionen, des de diversos punts de vista, sobre el fet de caminar. Així, per exemple, el neurocientífic Shane O’Mara ens parla, a Elogio del caminar, dels beneficis que té per la ment i el cos caminar i fer passejades a diari. A més, fa una defensa en contra del sedentarisme que afecta la societat occidental. A Una guia sobre el arte de perderse, Rebecca Solnit reflexiona sobre l’acció de deambular, perdre’s i endinsar-se caminant en allò que ens és desconegut. Anteriorment, autors com Virginia Woolf o Robert Walser també havien cantat les virtuts del caminar.
La secció tendències té el suport de:
