Tots ens preguntem moltes vegades què és el millor que podem fer. Molt sovint no ens posem d’acord entre nosaltres sobre quina és la millor opció. Molts filòsofs han reflexionat sobre la vida bona i el Bé.
Hans Jonas (1903-1993), un filòsof alemany jueu que es va exiliar als Estats Units poc abans de la Segona Guerra Mundial, ens proposa que comencem per pensar el Mal enlloc de només pensar el Bé. Segons l’autor, tots sabem què és el que no volem molt abans de descobrir què volem.
A El principi de responsabilitat (1979), ens fa adonar de les noves possibilitats que ens brinda la ciència i la tècnica modernes. Amb elles, les nostres accions adquireixen una magnitud que ens obliga a repensar l’ètica. En concret, ens adverteix que ara ja és possible que una sola guerra acabi amb tota la humanitat: la guerra nuclear és el mal que cal evitar. Per això proposa que el primer imperatiu de l’ètica sigui “que hi hagi humanitat”.
Per sort, la vida quotidiana de la gran majoria de nosaltres no ens planteja la possibilitat de fer explotar una bomba atòmica, tot i que potser sí que algunes de les nostres accions individuals i col·lectives tenen conseqüències terribles per persones properes i llunyanes en el temps i en l’espai (malgrat que no en siguem conscients). Fins i tot, potser la suma de moltes petites accions té conseqüències catastròfiques per a l’ecosistema i per a la humanitat.
Ara, el que voldria subratllar són les implicacions pràctiques de la tesi de Jonas segons la qual “ens resulta més fàcil el coneixement del malum que el coneixement del bonum”. Si això és cert, a l’hora de prendre una decisió o a l’hora d’arribar a un acord, és interessant que ens preguntem quin és el mal que cal evitar: l’identificarem i ens posarem d’acord més ràpid. Com diu l’autor, això no ens donarà una resposta completa, però sí que ens indicarà un primer pas molt útil que hem d’aprofitar.
