La tecnologia condiciona el nostre dia a dia. Siguin realment necessaris o no, per exemple, la gran majoria tenim un telèfon mòbil que ens acompanya arreu. No descobriré res a ningú si parlo de les guerres associades a l’extracció de coltan que tenen lloc al Congo per a la fabricació dels mòbils o de la famosa obsolescència programada.
Com en moltes coses, però, també hi ha veus que s’han alçat per a treballar per fabricar models d’smartphones més justos com ara el Fairphone (literalment, en anglès, “telèfon just”): l’aparell que hi ha al darrere d’una empresa social que treballa per a una electrònica més ètica i justa. A través de la fabricació d’aquest aparell volen expandir el mercat dels productes que prioritzen valors ètics.
La definició de telèfon just es basa en cinc eixos: justícia social (ús de materials justos i lliures de conflictes bèl·lics, assegurant condicions laborals dignes), justícia ambiental (model de telèfon amb peces substituïbles per allargar la vida útil de l’aparell), disseny obert (programari lliure), preu just (assegurant salaris justos i preu competitiu del telèfon) i transparència (en tot el procés productiu).
El procés per aconseguir fabricar la primera edició del Fairphone, però, no ha estat un camí de roses. Voler utilitzar materials lliures de conflictes bèl·lics, per exemple, és tota una odissea i, de moment, només han pogut asegurar l’origen just de dos dels metalls utilitzats.
Un altre dels grans topalls ha estat aconseguir condicions laborals dignes. Els impulsors del Fairphone van decidir establir la seva planta de fabricació a Xina per a demostrar que hi pot haver una altra manera de produir. Malgrat establir un codi ètic de fabricació i complir-lo en gran part, encara queda algun capítol pendent per a resoldre: per exemple, no han pogut assegurar que no hi hagin treballat nens en tot el procés. Els impediments per aconseguir un aparell cent per cent just contrasten positivament amb la convicció i transparència amb què treballen.
Malgrat ser conscients de les contradiccions i sabent que això pot malmetre la seva imatge, en cap moment han renunciat a explicar la veritat. Un altre punt positiu és la seva obstinació en la reducció la petjada ecològica: els Fairphone arriben a casa sense carregador ni auriculars en una capsa de cartró reciclat reduïda a la seva mínima expressió (donen per suposat que la majoria de consumidors ja en tenien d’anteriors aparells). Podríem seguir enumerant aspectes positius i negatius del Fairphone però considero que el més destacable és que algú hagi fet el (difícil) pas de començar a transformar la indústria electrònica. – Maria Medina.
