Fa poc, tots els mitjans de comunicació s’han fet ressò del cas del nen d’Olot que va morir de diftèria. Això ens fa pensar en altres incidents, com el de la vacuna del virus del papil·loma o el de la grip A i, per tant, en el debat de si cal obligar la població a vacunar-se.
El cas del nen d’Olot mort de diftèria ha reobert el debat sobre les vacunes. Amb el Col·legi de Metges de Barcelona valorant la inhabilitació dels professionals «antivacunes», hem de preguntar-nos sobre la obligatorietat de la vacunació, la responsabilitat dels pares cap als fills i la societat i el com volem que els estats vetllin per la salut pública.
La diftèria, una malaltia contagiosa i de la qual no se’n coneixien casos a Espanya des de fa molts anys, va aparèixer fa uns mesos en un nen de sis anys, veí d’Olot. Aviat van sonar les alarmes perquè el petit no havia estat vacunat i a partir d’aquí s’ha començat un judici popular per demanar responsabilitat als pares per posar en perill la comunitat. Alhora, veus crítiques amb la vacunació han demanat calma i no reduir tot el debat a un cas concret.
La vacunació no és obligatòria: les lleis actuals reconeixen el dret de les persones a refusar qualsevol tipus de tractament mèdic deixant la porta oberta a mesures excepcionals si hi ha un risc per la salut pública. Llavors, el veritable debat es desenvolupa en el com la seva decisió individual, i permesa per la llei, pot afectar a la societat. Ha de ser obligatòria la vacunació? Pot un estat demanar als habitants que preguin una medicació contra la seva voluntat tenint com objectiu un bé comú? S’obriria la porta per poder-ho fer amb qualsevol altre medicament o per controlar actituds i hàbits de la població?
S’ha de tenir en compte que a la socie-tat hi ha dos corrents de pensament en relació a les vacunes. La primera no es basa en evidències científiques, només en opinions: els que diuen que si o no sense tenir informació, sense conèixer les publicacions al respecte i sense argumentació. La segona es basa en l’evidència científica, demana una presa de decisions responsable i valora que: hi ha moltes vacunes necessàries però potser no totes són segures, que d’altres es posen per interessos econòmics de les farmacèutiques i que no es vacuna les persones que realment ho necessiten, deixant sectors desprotegits, pel que la vacunació s’ha de potenciar des de l’educació. I a més a més, entre aquests dos grups podríem trobar aquelles persones indecises, que no saben quina decisió prendre, ja sigui perquè no tenen els elements reals per fer-ho o perquè tenen por a la reacció de la societat.
A partir d’aquí, s’ha de fer obligatòria la vacunació?
Els partidaris d’obligar consideren que és la única opció per protegir tots els membres de la població de contagis i malalties que només es poden prevenir, però no curar. Davant d’aquesta opció s’han d’acceptar els possibles efectes secundaris i preguntar-se qui se’n farà càrrec. A més, es podria donar peu a obligar a prendre altres medicaments preventius, és a dir, a un major control de la salut per part de l’estat. Si al contrari, s’opta per no obligar, s’han de preveure possibles brots, reconèixer els determinants psicosocials de les malalties per fer-los front i proposar campanyes educatives i de sensibilització molt més importants.
I vosaltres, penseu que s’ha de fer obligatòria la vacunació? S’ha d’obligar també les persones a tenir actituds responsables amb la seva salut? Com ho faríeu? En aquest debat tothom hi pot dir la seva, ens afecta a tots.
