El xoc de trens entre l’Estat espanyol i Catalunya era un xoc anunciat. Existeix la impossibilitat d’asseure’s a taula i establir un diàleg que porti a una forma de convivència que superi la confrontació, la raó de la força i el menyspreu i l’odi atàvics. És urgent superar d’una vegada aquestes etapes històriques amb un diàleg sincer entre els dos països veïns i germans comprenent les raons de l’altre tot i defensar enèrgicament les pròpies. En aquest xoc de trens que hem generat amb aquest procés d’emancipació política i social d’aquesta nova Catalunya que es vol construir, ens ha de quedar clar quins són els nostres enemics econòmics, polítics i socials als quals ens enfrontem. Entre aquests hi hem de posar els aparells funcionarials, jurídics i policials de l’estat, el PP, el PSOE i Cs, bona part de la gran banca i de les grans empreses, la Monarquia, els grans poders econòmics oligàrquics i financers establerts a Espanya i Europa, els grups d’ultradreta i tants altres. Però en aquest enfrontament els cristians hem de tenir present aquell precepte que Jesús expressa amb radicalitat: “estimeu els vostres enemics”. I això d’estimar els enemics que lluiten amb males arts i violència contra nosaltres i els nostres drets, com es fa? No ho sé pas. Però primer hem de distingir les entitats de les persones a les quals hauríem de veure com a germans malgrat ens hi enfrontem cara a cara Estimar als enemics violents és el més rendible per desarmar-los i pot ser una possibilitat perquè reflexioni, es pregunti sobre allò que està fent i pugui deixar de ser enemic nostre. Cadascú ho practica a la seva manera. Gandhi, per exemple, en la seva lluita contra els anglesos utilitzà la via no violenta i sempre aprofità per ressaltar les virtuts positives dels anglesos i per criticar les deficiències pròpies. Deia que si responia amb violència a la violència seria un no acabar mai i no assoliria la independència.
El diàleg i l’estimació de l’enemic
