Recordes el mite de la caverna de Plató? Parla d’un grup de presoners que viuen en una cova. Darrere seu hi ha un gran foc que projecta ombres a la paret. En la interpretació d’Iris Murdoch, el foc representa el jo: projecta ombres, fantasies, que els presoners prenen per reals. Has confós mai els teus anhels o temors amb la realitat?
Alguns presoners aconsegueixen alliberar-se i descobreixen l’engany: tot el que han vist fins aquell moment eren ombres projectades pel seu ego. Alguns presoners es quedaran al voltant del foc: ni se’ls acut que hi hagi res més enllà del seu jo. Però d’altres s’adonaran que han d’anar més enllà de l’ego per sortir de la caverna i veure, per fi, el món real. Aquest trajecte, per a Murdoch, representa un progrés moral: de l’encegament egoista al descobriment de la realitat transcendint el propi jo. Què ens pot ajudar a transcendir el jo? Segons Murdoch, entre d’altres: la bellesa d’un falcó volant, el so d’una campana, el gran art.
Aquest anar més enllà del propi jo potser té a veure amb el que Francesc Torralba explica al seu llibre L’art de saber escoltar (2006). Diu que un dels obstacles de l’escolta és l’egocentrisme, que té com a remei el descentrament de l’ego, el descentrament del jo. Per escoltar, cal desinflar l’ego per poder obrir-se al món i parar atenció a l’altre. En aquesta obra, Torralba reflexiona sobre l’escolta com a condició de diàleg, de crítica i d’autocrítica. També reflexiona sobre l’escolta com una forma d’estimar. Fins i tot es pregunta a qui hem d’escoltar, ja que el nostre temps és limitat. I respon: els infants, els ancians, els malalts, els amics, els savis. Finalment, identifica alguns fruits de l’escolta: la claredat, el do de consell, la docilitat, l’amabilitat, la delicadesa i conèixer-se a un mateix. Per reflexionar sobre l’art d’escoltar, què hi ha de millor que llegir atentament, tractant de descentrar el propi jo, aquest llibre de Torralba?
