Avui, una notícia m’ha cridat l’atenció. Hi ha un barri a Madrid, amb un alt nombre de població xinesa, que es diu Usera. En aquest barri, com és lògic, hi ha moltes botigues de xinesos i també restaurants per a xinesos i no xinesos. Doncs es veu que han tancat molts negocis temporalment amb l’eufemisme de les reformes i els seus veïns s’han confinat a casa en una quarantena voluntària per un temps indefinit.
A les imatges de la notícia es veu un cartell amb una missatge en dos idiomes: l’un en xinès, molt llarg, el qual la majoria de nosaltres no entenem i un altre en castellà que diu en reforma. Em pregunto què explica el missatge en llengua xinesa i em fa pensar en misèria. A què treu cap que milers d’habitants d’un barri de Madrid hagin decidit tancar els negocis amb el pretext d’un eufemisme, quan en realitat és per falta de clientela, i a més s’hagin confinat a casa?
L’altre dia vaig anar a comprar a un establiment xinès del meu poble i quan vaig fer un petit comentari sobre la situació actual, la dependenta em va contestar a la defensiva que la seva família viu molt lluny del focus del contagi, comparava como de Madrid a Catalunya. Molestar, evidentment, no era la meva intenció.
Jacques Lacan va pronosticar a mitjans del segle XX que en el futur, que som ara, s’esdevindrien fenòmens de segregació i aquest ho és. La segregació és una generalització irracional d’expulsió d’un col·lectiu pel simple fet de tenir una petita diferència. En el cas que ens ocupa, el coronavirus, és una diferència que s’ha sobredimensionat.
Aquests fenòmens de segregació és la conseqüència de dividir en dos allò que no és una totalitat, fer d’allò que només és part d’una totalitat i adherir-li una característica que vol ser pejorativa. És un tot forçat i simplificador d’una realitat que sempre és diversa i complexa.
Però en el cas que ens ocupa han estat els propis xinesos els que s’han segregat. Podrien haver reaccionat de manera reivindicativa, explicant perquè és difícil el contagi, però han reaccionat autosegregant-se. Segurament és un tret de la seva cultura.
El que no hem de permetre és que s’atiï el foc del prejudici i la segregació i acceptar que aquest virus com d’altres, per exemple, la grip A o la malaltia de les vaques boges… és passatger i no cal exagerar. Només cal fer un passeig per Internet per veure que hi ha virus molt més mortífers actualment que aquest del qual tan es parla. I que segur que d’aquí poques setmanes serà, en general, un altre mal record generat per les notícies.
Actualment hi ha dos discursos que manen, són el científic i el tecnològic, i aquests estableixen el que ha de ser veritat. No és d’estranyar doncs que s’hagi creat tan extraordinària alarma en aquest afer; però siguem subjectes crítics i no deixem que la reacció més fàcil ens convenci.
