Recordar les conseqüències del nazisme i reivindicar el valor de la memòria històrica, tenir present el passat perquè no es torni a repetir, és l’objectiu del cicle que presenta la companyia Exquis Teatre sota el títol “Cicatrius”. Són un total de quatre obres que portaran a escena aquests propers mesos.
Excepte “Protesta”, dirigida per Jordi Casasempere, la resta d’obres d’aquest cicle són capitanejades per Pavel Bsonek. “Les obres parlen de cicatrius de la societat occidental o cristiana en general que s’arrosseguen des del segle XX”, explica el director. “Una ferida, si no es cura bé, sol obrir-se”, apunta.
Segons aquest director nascut a l’Europa de l’Est, “la venjança no és important, però la memòria sí”. I és que, per a Bosnek, “malgrat les coses mai no es repeteixen de la mateixa manera, sempre hi ha el perill de tornar a caure en els errors del passat si l’oblidem o ens creiem que nosaltres som millors que els nostres avantpassats”.
De fet, Bosnek no descarta avui perills similars al nazisme: “en certa manera som més a prop que mai en els darrers setanta-vuit anys que es pugui repetir una barbaritat com el nazisme”, assegura.
La primera obra del cicle, “La nit de Helver”, està protagonitzada per Sergi Torrecilla i Alba Florejachs, i es pot veure al Teatre Tantarantana del 12 al 22 de gener. Aquesta història s’ambienta al centre d’Europa, concretament a una cuina, on un home, en Helver, i una dona, la Karla, s’ha creat una relació estranya basada en la dependència. Però tot canvia la nit dels vidres trencats.
La segona obra, que es pot veure del 18 de gener al 5 de febrer, es titula “La Conferència de Wannsee”. En aquest espectacle 15 actors reprodueixen la reunió que va tenir lloc el 20 de gener de 1942 on 15 dirigents alemanys i del Partit Nazi van formalitzar la “Solució final”.
En tercer lloc, del 9 de març al 2 d’abril, es podrà veure als escenaris “Protesta”. Escrita un any després de Carta 77, primer de Havel fos empresonat, el text ens presenta la conversa entre Vanek i Stanek, un vell amic escriptor, que ha assimilat el règim polític totalitari i té una bona posició en el món de la cultura.
I, finalment, al maig, arribarà “Leni”, una trobada fictícia de dues persones reals, el Johnny Carson i la Leni Riefenstahl, una de les directores de cinema més grans del món, però que va brillar gràcies a les pel·lícules que va fer pel Tercer Reich. Dos actors de nivell es posen a la pell d’aquests dos personatges: Montse Guallar i Sergi Albert. – M.COLL / SANDRA BALAGUÉ.
