Aquesta ‘Història amb valors’ té un punt de singular: es tracta d’un fet històric, la publicació d’un llibre, però basat en un relat de ficció. Aquest detall, però, no ha de treure importància a l’esdeveniment, ja que allò rellevant és la transcendència social del missatge de l’obra. Sovint la literatura ha estat una bona eina per conrear la tolerància i el cas d’ El Abencerraje, joia literària del Segle d’Or espanyol, així ho demostra.
La Historia del Abencerraje y de la hermosa Jarifa – títol complet del llibre- explica l’aventura del jove moro Abindarráez, supervivent de l’estirp dels Abencerrajes – família granadina-, qui amagat en la foscor intenta creuar la frontera que separa els regnes cristians i musulmans amb què en aquell moment estava dividida la península. En l’intent és sorprès pel cavaller cristià Rodrigo de Narváez – alcaid d’Antequera i Álora- i, tot i enfrontar-se a cinc soldats, se’n defensa de forma heroica. La valentia del jove sorprèn al cristià, que després d’escoltar el seu relat – el musulmà va a la recerca de la bella Jarifa per casar-se amb ella en contra de la voluntat del seu pare- li concedeix tres dies de llibertat perquè pugui complir la seva missió sota la paraula de tornar després a la fortalesa d’Àlora i lliurar-se. Farà el noble musulmà un bon ús de la llibertat que tan gentilment li ha concedit Narváez? El final, el deixo a l’aire.
Ja en el moment de la seva publicació, possiblement entre 1550 i 1560, El Abencerraje va esdevenir una obra molt popular i amb projecció internacional. Ningú es va poder resistir a una història que expressa el pacte entre dos homes, que suposadament enfrontats per la religió i la guerra, saben veure igualtat entre ells. “Hi pot haver conflicte, però si es deslliga el diàleg, si un pot ser capaç de comprendre el dolor d’un altre, desenvolupar el respecte, la comprensió i fins l’amistat aquest es pot resoldre (…) El Abencerraje és un exemple de tolerància amb el diferent, amb el d’una altra raça, religió o credo de qualsevol tipus “, explica Eugènia Fosalba, professora de Literatura Espanyola del Segle d’Or a la Universitat de Girona.
Precisament aquesta experta en literatura morisca o de frontera és l’autora de l’edició crítica i anotada del Abencerraje que aquest setembre acaba de publicar la Biblioteca Clàssica de la Real Acadèmia Española i que reuneix per primera vegada les tres versions completes que se’n coneixen. Una de les quals va ser traduïda a diversos idiomes i va contribuir en la idealització literària de la Granada nassarita en un moment en què Europa s’inspirava en l’orientalisme. Versions d’una obra que curiosament encara resta anònima, malgrat Fosalba apunta que l’autor podria ser del militar i escriptor Jerónimo Jiménez de Urrea , el signant de la versió més antiga.
El Abencerraje és un relat considerat fictici, però versemblant, ja que Rodrigo de Narváez i la família Abencerrajes van existir – aquesta darrera envoltada de molts mites- i el context històric de malestar i enfrontament és precís, els moriscos acabarien sent expulsats de la monarquia hispànica pel rei Felip III entre 1609 i 1613. Per tant, es tracta d’una obra que s’allunya dels llibres de cavalleries, tan comuns fins aleshores. Una història d’aventures però que aposta per descobrir l’essència humana darrera de les diferències, per la tolerància més enllà de les fronteres i les religions i pel respecte dels vencedors vers els vençuts. Una obra, que al segle XVI va retenir i fer reflexionar milers de lectors i que avui encara ho pot fer, perquè més de quatre-cents seixanta anys després, els conflictes entre religions continuen candents.
