Malgrat els esforços que es fan per la sensibilització respecte la crisi climàtica, un 49% de la població mundial és ecoresignat, consumidors que no tenen gaire interès pels reptes mediambientals als quals s’enfronta el món i no realitzen cap mesura per a millorar. A l’Europa occidental, aquest col·lectiu representa el 37% dels consumidors, segons dades de Kantar, empresa experta en comportament del consumidor, del 2019.
Aquest percentatge de població fa servir excuses com la falta de temps o que moltes accions ecològiques són incòmodes o demanen temps per part del consumidor. “En societats amb un benestar social i econòmic més gran, com ara el dels països nòrdics i anglosaxons, la gent està molt més oberta a considerar les alternatives globals ecològiques, i més predisposada a adoptar-les i a col·laborar altruistament”, afirma Neus Soler, professora dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC.
Aquest tipus de consumidor, que no pren la iniciativa sinó que s’adapta a la normativa, és el predominant a l’Estat espanyol. “La crisi va convertir el consumidor en un individu racional que té molt en compte la despesa en el que compra; si, a més, la manca d’iniciatives de les empreses privades per a reduir el plàstic en els productes té un alt impacte en el preu final, les motivacions de compra d’aquest consumidor es redueixen de manera dràstica”, explica Gázquez-Abad, professor dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC.
Altres grups
A l’altre costat de la balança hi ha els ecoactius. Aquest grup, que representa només el 16% dels consumidors globals, cerca estratègies per a reduir el nivell de rebuig de plàstics i té estratègies actives per a millorar el medi ambient. Té el doble de probabilitats d’evitar la carn, les ampolles i els envasos de plàstic. A més, consideren que són els mateixos consumidors els qui tenen més responsabilitat amb els canvis per millorar el mediambient.
Enmig dels dos grups anteriors, hi ha els ecocreients: tenen el plàstic com la seva gran preocupació, fan servir bosses de tela en lloc de plàstic, encara que amb menys freqüència que els ecoactius. “Són simpatitzants amb el medi ambient, tot i que no tenen una voluntat gaire fèrria amb aquest tema”, afirma Soler. La regió on és més probable trobar aquest tipus de perfil és a Europa (19%).
Els següent grup són els ecoconsiderats, els quals no veuen el plàstic com la seva preocupació més important i per això és estrany que facin accions per a reduir els residus de plàstic, a escala global, el 23% dels consumidors s’integra en aquest grup, el segon amb més adeptes després dels ecoresignats.
Els més grans, els més actius
Encara que es podria pensar que són els joves els qui formen part del segment més actiu, són les persones més grans de cinquanta anys el segment de població més ecoactiu, segons l’informe de Kantar. «Els més grans són més reflexius i els costa menys prendre consciència de les necessitats més globals. En temes com el reciclatge són més constants i metòdics i no els importa dedicar el temps que calgui a fer-ho correctament», explica Soler.
L’ecologisme és una qüestió de butxaca?
El segment d’ecoactius i ecocreients té més presència en regions industrialitzades: arriba al 21% a l’Europa occidental, però són molt poc presents a l’Amèrica Llatina (12%) o l’Àsia (7%), que és a la cua. Es tracta d’un problema de prioritats. “Les preocupacions individuals són massa importants perquè la societat es pugui plantejar altres causes o preocupacions”, considera Soler. I afegeix: “La consciència ambiental depèn més de l’economia particular que de la del país”.
De fet, l’informe mostra com la regió asiàtica és una de les menys ecoactives, però alhora, té un dels països amb un PIB més gran del món i és considerada una de les primeres potències econòmiques del món. “Si el país, globalment, té un PIB elevat, però la majoria de la riquesa és concentrada en poques mans, la predisposició a comprar ecoactivament no es produirà globalment”. – REDACCIÓ.
