Que a la nostra societat hi ha persones dormint al carrer és una realitat constatada, que el nombre de sense sostre augmenta també, però ara Arrels Fundació posa en evidència un altre fet: cada vegada més persones en aquesta situació no troben ajuda en l’administració.
Segons dades facilitades per l’entitat, entre l’1 de juliol del 2018 i el 30 de juny d’enguany, 1.468 persones han anat al seu centre obert de Barcelona per preguntar on poden anar a dutxar-se, canviar-se de roba, saber com accedir a un allotjament o als serveis socials. Aquesta xifra representa un 21,7% més que els dotze mesos anteriors.
De mitjana, han orientat 122 persones cada mes. Són persones adultes soles, parelles, joves que han sortit de centres de menors i famílies amb infants. El 88,3% són homes i l’11,7% són dones; el 22,3% de les persones tenen nacionalitat espanyola i la resta procedeixen de fins a 95 països diferents. La majoria, un 61,3%, tenen entre 25 i 49 anys, però un 11,6% són menors de 24 anys.
Moltes han començat a viure al carrer fa pocs dies o setmanes, d’altres fa anys que viuen al ras, però, el més alarmant, segons l’entitat, és que la majoria abans de trucar la seva porta han acudit als serveis socials del seu barri o als serveis específics de l’Ajuntament de Barcelona per a persones sense llar però no hi han obtingut resposta. I, en aquest sentit Marta Maynou, responsable del Centre Obert de la Fundació Arrels recorda que “tothom hauria de poder tenir un treballador/a social de referència, però avui no és així”.
Les demandes d’aquestes persones sense llar són molt bàsiques: el 79,5% sol·liciten poder accedir a serveis higiènics, ja que els serveis públic d’higiene funcionen per cita prèvia i només obren els matins; el 30,6% poder canviar-se de roba, i el 24% – ja en tercera posició- informació per saber com poder accedir a un habitatge.
Les ajudes a Barcelona estan saturades, però també mal organitzades. “El sistema se sol adequar al recurs, no a la persona. No pot ser que la majoria de recursos amb dutxes obrin només pel matí i que no s’ofereixin opcions que s’adaptin a la persona”, assegura Maynou. Per exemple, comptar amb consignes perquè aquestes persones sense llar puguin guardar les seves pertinences també ajudaria. –M.COLL.
