Cada vegada tenim més dependència del mòbil i de les aplicacions i xarxes socials. El continu bombardeig de notificacions ens fa estar pendents de qualsevol novetat que es produeixi a les xarxes. En alguns casos extrems, les persones es poden tornar addictes al mòbil davant la necessitat d’estar sempre pendents d’aquestes notificacions.
Aquest fenomen s’ha batejat amb un nom: FOMO. Es tracta d’un acrònim de l’expressió anglesa fear of missing out; és a dir, la por de perdre’s alguna cosa. Aquest terme fa referència justament a la por de perdre’s l’última novetat, el mem de moda o qualsevol anècdota que sigui trending topic en aquell moment.
Però, com acostuma a passar en molts aspectes de la vida, aquesta situació de dependència extrema ha desembocat en el fenomen contrari: la necessitat de desconnectar de les xarxes socials i del mòbil. De fet, cada vegada són més les persones que defensen la desconnexió com a mesura per millorar el benestar i la salut. L’addicció al mòbil pot provocar problemes per dormir, una digitalització més gran de les emocions i altres riscos, com ara la dificultat per concentrar-nos.
En aquest context ha sorgit un nou concepte, el de JOMO, que fa referència en aquest cas a l’alegria de desconnectar. JOMO és un acrònim de joy of missing out, és a dir, l’alegria de perdre’s alguna cosa.
El JOMO representa el valor de no estar pendent de les notificacions i, en canvi, recuperar el temps per gaudir de les petites coses de la vida sense la necessitat de validar-les davant dels altres. En alguns casos, pot arribar a suposar fer el que ja fèiem, com ara mirar una pel·li al sofà, sortir a sopar o a passejar, però sense estar pendents de compartir-ho a les xarxes i esperar els likes i reaccions que ens facin estar atents al mòbil.
Potser algú ho trobarà una obvietat o fins i tot una ximpleria, però els nivells de dependència que han generat les aplicacions i xarxes socials sembla que fan necessària aquesta “campanya” de neteja digital.
El JOMO ens proposa alliberar-nos de la constant comparació i valoració externa, i aprendre a trobar la satisfacció a l’autonomia i la vàlua personal independent de la confirmació externa.
Una demostració de la necessitat i utilitat del JOMO la trobem en aquells moments en què xarxes com Instagram o Facebook han caigut de manera global. En un primer moment, la manca d’accés a les xarxes socials genera estrès, però al cap d’una estona desemboca en una sensació general d’alleujament i benestar.
Per abraçar el JOMO i deixar enrere el FOMO, la clau és viure el moment, aprofitar al màxim les nostres experiències i compartir-les amb els qui més estimem, sense deixar que les comparacions socials influeixin en el nostre benestar. Així ho afirma Christina Crook, autora del llibre The Joy of Missing Out, que entén el JOMO com un antídot a la contínua comparació amb els altres. En lloc d’estar obsessionats amb el que passa a internet, el JOMO ens convida a gaudir de les petites coses i a apreciar el moment present.
La dopamina
Les notificacions a les xarxes socials poden generar una sensació de benestar influenciada per la dopamina, una hormona neurotransmissora associada al plaer i la recompensa. Quan rebem una notificació, el cervell allibera dopamina, i es crea una sensació gratificant que pot afavorir el nostre estat d’ànim i el benestar emocional. Això explica per què cada vegada ens enganxem més a les notificacions del mòbil, sempre a la recerca del benestar immediat.
