Catalunya viu un moment delicat com a societat. Aquesta és una realitat innegable. Tampoc serveix de res caure en el dramatisme absolut i pensar que tenim el país absolutament dividit, perquè això no és cert, però sí que ho és que en els darrers mesos hem entrat en un escenari de gran polarització, de gran tensió, que ha traspassat l’àmbit de la política per immiscuir-se en el camp familiar, amical i privat.
És un escenari que caldrà superar en un futur més o menys proper, després d’haver fet el dol pel que en el número anterior en dèiem “les ferides de l’1 d’octubre”, tan les físiques com sobretot les emocionals, tan personals com col·lectives.
Creiem que després de les eleccions del 21-D, passi el que passi, tocarà recosir el país. Caldrà generar nous consensos, nous punts de trobada. I superar aquest escenari simplificador, de blanc i negre, de “cosificació” de les persones en el qual un no és com a tal sinó com un membre més d’un dels bàndols, com alertava el doctor en Comunicació Albert Sàez en el número passat de la revista.
Guanyi qui guanyi no podrà caure en una victòria triomfalista, que no tingui en compte les altres opcions polítiques. No pot haver-hi vencedors i vençuts, perquè una victòria mal gestionada en un país fortament dualitzat pot generar ressentiments dificils de gestionar que podrien esclatar en un moment o altre.
Caldrà, doncs, parlar molt i molt, dialogar a fons, amb calma, sense apriorismes ni posicions numantines fins a arribar a alguna mena d’acord entre nosaltres, entre els catalans. Fins arribar a alguna mena de pacte on tothom s’hi reconegui. Tot això abans d’intentar resoldre com els catalans expressen el seu parer sobre el seu futur, dins o fora d’Espanya. Les dues coses s’hauran de fer, però probablement primer una i després l’altra.
Nosaltres, des de Valors, ens brindem a participar d’aquesta tasca que hem d’emprendre entre tots els catalans. A ser cosidors per tornar a trobar un punt de trobada entre tots.
