El Director General de la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya adverteix de la incoherència que suposa pretendre créixer econòmicament mentre no es lluita per les desigualtats i les injustícies socials.
Fa poques setmanes l’IDESCAT, en la seva enquesta anual sobre les condicions de vida a Catalunya, ens revelava que la taxa de pobresa a casa nostra ha crescut un 3 per cent des de l’any 2006. El creixement més important s’ha produït entre els anys 2010 i 2011, i resulta que la desigualtat entre els estrats més pobres i els més rics de la societat és ja de les més altes d’Europa.
La crisi econòmica ens està encaminant cap una fractura social. Però, segons l’economista nord-americà Jeffrey Sachs, al darrere de l’actual crisi econòmica hi ha una crisi moral i, per això, de poc serveix tenir una societat amb lleis, eleccions i bons mercats, si les elits econòmiques i polítiques no es comporten amb respecte, honestedat, i solidaritat cap a la resta de la població. Per això sosté que sense una restauració dels valors de responsabilitat social no podrà haver-hi una recuperació econòmica significativa i sostenible.
Rabrugam Rajan, ex economista en cap del Fons Monetari Internacional, ja va preveure l’any 2005 l’actual crisi en assenyalar que la resposta política a les desigualtats estava essent erròniament el facilitar l’endeutament dels sectors més pobres perquè poguessin mantenir el seu nivell de consum. La desigualtat, per altra banda, té com efecte desactivar les capacitats col·lectives que posen en valor els recursos humans i físics que generen desenvolupament econòmic i progrés social.
En definitiva: les desigualtats socials, els valors inadequats, el desprestigide l’esfera pública, de la política i de la dimensió social de les persones no són la conseqüència de la crisi, sinó que en són l’origen, estan a la base de la crisi que vivim, i també de la seva solució. Per això de la manera com s’afrontin dependrà el futur de la nostra societat.
Mentrestant, però, persisteix una situació d’irracionalitat. O dit d’una altra manera, d’incoherència. Perquè es continuen mantenint unes polítiques econòmiques i socials que han demostrat la seva ineficàcia per aconseguir desenvolupament econòmic i social. Unes polítiques que no posen la cohesió social i la lluita contra les desigualtats al centre de l’acció pública. Només la resistència al canvi, la poca humilitat per reconèixer els errors, i el servilisme a les elits econòmiques i financeres expliquen que es mantinguin unes polítiques econòmiques nefastes per a la cohesió social i la represa econòmica.
En la cruïlla històrica que viu Catalunya també tenim l’oportunitat de recuperar els valors socials, el compromís cívic i les polítiques redistributives que en l’onada neoliberal dels anys vuitanta vam deixar en segon terme. No ens podem permetre seguir tenint 632.000 aturats o una taxa de risc de pobresa del 22 per cent.
El president de la Generalitat, Artur Mas, deia l’altre dia que els sectors econòmics catalans s’hauran d’anar acostumant al canvi de mentalitat del país. Seria bo que aquesta evolució mental, aquesta nova mirada sobre el nostre futur col. lectiu, també estigui relacionada amb amb aquest canvi de valors i de prioritats que tant necessitem. Que comprenguem que sense equitat no hi ha progrés econòmic. I que la superació de les desigualtats no serà tant el resultat del final de la crisi, sinó la condició prèvia per sortir-ne.
