Trenta anys després de la caiguda del Mur de Berlín, Europa torna a ser polèmica pels murs que aixeca a les seves fronteres, en aquesta ocasió per aïllar-se de l’entrada de nous ciutadans arribats del sud i de l’est.
Segons un informe publicat pel Transnational Institut (TNI), el Centre Delàs d’Estudis per la Pau i Stop Wapenhandel, des del 1990 en els països de la UE s’han construït 1.000 quilòmetres de murs terrestres, l’equivalent a sis murs de Berlín, per frenar l’arribada de persones desplaçades. I, si també tenim en compte les operacions marítimes per interceptar la migració, llavors aquestes muralles arriben als 4.750 quilòmetres.
Això, òbviament, suposa una gran quantitat d’inversions. En concret, des del final de la guerra freda s’han gastat com a mínim 900 milions d’euros en murs i tanques terrestres; més de 676,4 milions en operacions marítimes, només entre el 2006 i el 2017; i més de 999,4 milions en murs virtuals, entre el 2000 i el 2019. Operacions de les quals se’n beneficien moltes empreses, sobretot des del Fons per a les Fronteres Exteriors (1700 milions d’euros, 2007-2013) i del Fons de Seguretat Interior-Fronteres (2760 milions d’euros, 2014-2020).
Un pressupost destinat als murs i a les fronteres que la UE preveu mantenir de cara el proper cicle pressupostari (2021-2027). La Comissió Europea ja ha assignat 8.020 milions d’euros al Fons per a la Gestió Integrada de les Fronteres (2021-2027), 11.270 milions d’euros a Frontex (dels quals 2.200 milions es destinaran a l’adquisició, el manteniment i l’explotació de mitjans aeris, marítims i terrestres), i al menys 1900 milions d’euros (2000-2027) a les seves bases de dades d’identificació i a Eurosur (el Sistema Europeu de Vigilància de Fronteres).
De totes les empreses armamentístiques que guanyen diners a partir d’aquest sistema d’autoprotecció que ha dissenyat la UE, en destaquen tres: la francesa Thales, especialitzada en armes i seguretat, que produeix sistemes de radar i sensors; la italiana Leonardo, que proporciona helicòpters per a la seguretat de fronteres, i la paneuropea Airbus, que facilita els helicòpters per patrullar les fronteres marítimes i algunes terrestres.– REDACCIÓ.
