No es pot entendre Roma sense Grècia; totes dues civilitzacions es complementen, assegura el nostre cronista de viatges en un recorregut a aquests dos pols històrics.
En volar a Roma el primer que es veu en deixar la mar Tirrena és el riu Tiber, l’Isola Sacra i les restes d’Ostia. Tot el paratge és reserva ecològica.
Roma, com sempre, plena a vessar de turistes que van a veure les restes de l’antiga ciutat capital de l’imperi romà. Aquest març n’hi havia un de ben il·lustre que quan anava a veure el Papa Francesc va passar amb el seu cotxe a un metre meu a la Via Della Conciliazione: Obama.
Fullejant un llibre amb fotografies digitals sobreposades de la Roma antiga i el que resta de l’actual, es pot veure l’entorn del Fòrum, el Coliseu i al Mercat de Trajà,un garbuix de gent, carros i de lliteres on els esclaus transportaven els romans de classe alta –com ara, que no es pot passar per enlloc de cotxes–. De fet, Roma no ha canviat amb els segles. Llavors van prohibir la circulació de carros de dia; només ho podien fer de nit pels transport de mercaderies. També van construir uns passos elevats de vianants amb pedres separades d’una l’altre perquè la gent no es mullés els peus quan deixaven anar aigua a la nit per netejar els carrers.
La meva dèria era tornar a Ostia (a la foto) per veure on era el port després de les moltes inundacions que ha sofert l’entorn. Des de dalt d’un mirador es pot veure el Tiber i el possible indret del seu port i la resta de la ciutat molt ben conservada: les termes de Neptú i dels Set savis, la plaça dels Gremis, el teatre, l’amfiteatre, la casa de Diana, el Fòrum, l’escola de Trajà. Reculem en el passat, quan Enees supervivent de Troia desembarca al Lido i funda Ostia i Ròmol i Rèmol, també fugitius, alletats per una llopa funden Roma.
La meva pregunta era: per què tanta gent s’interessa per unes pedres on hi havia viscut gent en el passat i que ara ja són morts? La possible resposta me la donen el filòsof Yogi Remacharaka amb la seva obra Agnani Yoga i el metge psiquiatre, també nord-americà, Brian Weiss. Diu Remacharaka: ”L’ego evoluciona fermament de les formes més grolleres a les més delicades i avançades perquè ens perfeccionem”. Ell creu en la Reencarnació i que la vida a la Terra és una escola en què venim aprendre per mitjà de les experiències.”Els nostres egos han viscut en vides passades a l’Índia, Pèrsia, Egipte, Grècia i Roma…”. D’aquí ve el record de vides passades impregnades en el nostre Jo immortal”. Brian Weiss a Moltes vides, molts mestres i Molts cossos, una mateixa ànima, Weiss parteix de les experiències obtingudes dels pacients en les regressions al passat. “Ens agrada veure coses del passat igual que quan mirem una fotografia de com érem petits perquè venen a la memòria records llunyans”.
Anem a Tessalònica, on van viure les primeres comunitats cristianes. I d’allà a Atenes, la capital grega. Al fons del comercial carrer Atenes, davant del Monastiraki i a dalt de la muntanya de pedra, s’alça majestuós l’Acròpolis, amb el Partenó i la galeria de les Cariàtides. Per pujar-hi s’hi ha d’anar a peu començant per l’Àgora, el mercat antic. Abans d’arribar al Partenó cal passar per l’Odeón, el teatre a l’aire lliure. A dalt es pot contemplar el Turó de Likàvitos i l’església ortodoxa al cim. A la plaça Sintagma els oradors –com el seu temps ho devia fer Plató a l’Àgora– protesten pel deute grec i una altre manera d’entendre la vida i un canvi social per la dignitat humana. No es pot entendre Roma sense Grècia; totes dues civilitzacions es complementen.
