El món és interdependent des de la nit dels temps. Migracions, i colonitzacions i guerres han lligat el món des de sempre. L’expansió de certes religions o l’extensió de cultius (patata, tomàquet, …) en són exemples. La modernitat ha accelerat exponencialment aquest procés i ja al S. XIX Marx assenyala l’abast mundial del capitalisme i la interdependència dels mercats. Les autosuficiències locals es debiliten. Difusió de tecnologies, dues guerres mundials, fluxos de capitals, la crisi del petroli de 1973, l’anglès-globish fent de lingua franca, Internet i la www, la pandèmia, o els efectes de la invasió bèl·lica d’Ucraïna, etc., ens han posat coll avall la globalitat del món. També l’emergència climàtica és global. L’analogia de l’efecte papallona de la teoria del caos il·lustra pla bé la complexitat del món i l’extrema dificultat de fer prediccions fiables en sistemes complexos.
Robertson descriu la globalització en termes de compressió del món i d’intensificació de la consciència general del món com a un tot. Per a Giddens és la intensificació de les relacions socials arreu, intensificació que lliga -linka- els fets locals a esdeveniments succeïts molts kilòmetres enllà i a l’inrevés. L’entramat social d’ara ja no s’emmarca en un lloc físic concret, sinó en la xarxa global. Giddens descriu com a eixos de la xarxa l’economia capitalista global (amb empreses/consorcis transnacionals amb pressupostos superiors als de molts Estats), el sistema polític inestable de nacions/Estat, l’ordre militar (!) o status quo bèl·lic global, i la divisió del treball per regions mundials. La globalització actual és la dels privilegis econòmics i grans desigualtats en nivell de vida i en drets cívics i polítics (llibertats, democràcia), i aboca a la ruptura climàtica (l’escassetat de recursos fa insostenible el creixement constant propi del capitalisme). Cóm desllorigar cadascuna d’aquestes amenaces i fer una altra globalització?
