Cuinem menys que mai mentre augmenta el consum de plats preparats. La falta de temps i el canvi d’hàbits familiars redefineix la nostra manera de menjar, una tendència que impacta en la salut i la cultura gastronòmica.
Mai abans no havíem parlat tant de cuina ni de nutrició. Les xarxes socials bullen de receptes ràpides, plats sans i consells alimentaris. I, tanmateix, cuinem cada vegada menys. Una contradicció que defineix una de les grans tendències del nostre temps, la de deixar de cuinar per donar pas a un consum creixent de plats preparats. Diversos estudis confirmen aquesta tendència. A Espanya, més de vuit milions de persones asseguren que cuinen “molt rarament” o “mai” a casa, dada que representa el 40,9 per cent de la població, segons un estudi acabat de publicar a The International Journal of Gastronomy and Food Science (2025).
Segons Edwin Fernández Cruz, director del Màster Universitari en Estudis Nutricionals de Precisió i Epidemiologia Nutricional de la Universitat Internacional de La Rioja (UNIR), aquest fenomen “és una adaptació al ritme de vida que tenim avui i respon a la conciliació familiar, els torns partits, la feina”. A aquest canvi s’hi suma una transformació profunda dels rols dins la llar. “Abans la cuina formava part d’un model familiar molt concret que ja no existeix, i això té conseqüències pràctiques”. I els estudis confirmen aquesta interpretació. Segons el Centre d’Investigacions Sociològiques, gairebé la meitat de la població (48,7 per cent) atribueix la desaparició de la cuina casolana a la falta de temps i a una vida accelerada. Molt per darrere apareixen altres motius, com l’augment de l’oferta de plats preparats (13,2 per cent) o el fet que un 12,6 per cent admet directament que no sap cuinar.
La manca de temps
En aquest context, els plats preparats apareixen com una solució funcional. “Amb poc temps disponible, la gent prioritza passar temps de qualitat amb la família, i aquí el menjar preparat facilita molt la conciliació”, apunta Fernández Cruz. D’entrada, i com a solució puntual, el recurs dels plats preparats no té per què ser negatiu. El problema arriba quan es normalitza el seu ús fins a arribar a substituir la cuina casolana.
I no només això, perquè l’impacte va molt més enllà. Econòmicament, el consum regular de plats preparats suposa un sobrecost per a moltes famílies. “No és el mateix comprar verdures, fruita, carn o peix que destinar el pressupost a plats ja elaborats. Pot semblar assumible de manera puntual, però a final de mes l’impacte és notable”. Curiosament, però, un 9,6 per cent dels enquestats considera que menjar a casa és més car, una percepció que s’ha vist accentuada per la inflació i l’encariment dels aliments frescos.
Consumir més plats preparats impacta també en el teixit comercial. La gent que opta per aquesta opció no només deixa de cuinar a casa, tampoc visita els restaurants de menú diari. Menjar fora de casa es reserva cada cop més al cap de setmana.
L’estudi de The International Journal of Gastronomy and Food Science assegura que el consum de plats precuinats al microones a Espanya va arribar a les 700.000 tones el 2024, amb un increment del 6,6 per cent respecte a l’any anterior. Davant aquesta realitat, el propietari de Mercadona, Juan Roig, va arribar a declarar que les cases del futur ja no tindran cuina, com ja passa als Estats Units.
La dieta mediterrània en crisi
En tot això, hi ha una altra conseqüència de tipus cultural. “La dieta mediterrània, basada en llegums, verdures i oli d’oliva, es va diluint”, alerta Fernández Cruz. I, encara dos problemes més: sovint no sabem exactament quins tipus d’oli, quina quantitat de sal o quins conservants hi ha en els plats precuinats i “les quantitats dels plats preparats no coincideixen amb les racions recomanades,”. El resultat final és una pèrdua de control sobre la ingesta calòrica i l’equilibri nutricional.
El debat, per tant, deixa d’estar només en l’àmbit gastronòmic per entrar en el de la salut pública. “Si el consumidor no té educació nutricional ni sap llegir etiquetes, el risc és un augment del sobrepès, dels problemes cardiovasculars i un empitjorament de la salut”. L’expert en nutrició entra també en la dimensió epigenètica i recorda que “allò que mengem influeix en com s’expressa el nostre ADN. Una dieta basada en aliments naturals pot tenir efectes positius, mentre que una alimentació molt processada pot influir negativament en aquesta expressió”.
Tot i les advertències, la realitat és que els plats preparats s’imposen en el nostre dia a dia. La nutricionista Patricia Martínez, professora dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC, creu que poden tenir cabuda en l’alimentació contemporània, sempre que se’n faci un ús conscient i informat. “La varietat d’opcions disponibles, des de plats frescos fins a alternatives més saludables, n’ha augmentat l’atractiu, especialment per a persones amb agendes laborals atapeïdes”, assenyala. I adverteix: “la qualitat varia segons els ingredients i els mètodes de preparació. És essencial llegir les etiquetes i triar opcions amb baix contingut en sodi, greixos saturats i sucres”.
Segons Fernández Cruz, dels plats preparats només en podem treure un benefici “si la persona sap què està comprant. Sense aquesta informació, no podem parlar d’impacte positiu”. Ara bé, moltes persones tenen dificultat per entendre les etiquetes dels productes que compren. En una línia similar, la professora de la UOC insisteix que “la moderació és clau” i que consumir aquests productes de manera ocasional pot ser viable si se’n prioritza la qualitat —per exemple, comprar plats preparats en mercats o botigues de confiança— i si es combinen amb aliments frescos.
La memòria gastronòmica
Mirant al futur per intentar preveure l’impacte que aquesta tendència tindrà en la nostra vida i la nostra salut, Fernández Cruz adverteix d’un risc doble: “Perdem memòria gastronòmica, les típiques receptes de l’àvia, però també la consciència de què necessita realment el cos”. Menjar està deixant de ser una activitat conscient per convertir-se només en una acció de resposta automàtica a la gana, sense que li donem el valor social i gastronòmic que ha tingut durant segles. I, en aquest canvi cultural, la fractura generacional és evident. Els millennials i generacions més joves dediquen aproximadament una hora i mitja menys a la setmana a cuinar que les persones nascudes en dècades anteriors. Aquest canvi posa en risc els hàbits alimentaris i també la transmissió de coneixements. Qui ensenyarà a cuinar els infants que ara neixen?
Segons els experts, una solució implicaria impulsar polítiques públiques que facilitin l’accés als aliments frescos i una educació culinària i gastronòmica des de petits. “Si no aprenem a cuinar des de casa o des de l’escola, sempre pensarem que comprar-ho fet és l’única solució”, adverteix l’expert. Les xarxes socials poden ajudar, però amb límits. “Hi ha influencers que ensenyen a cuinar de manera senzilla, però sovint són receptes poc útils per al dia a dia, o que no serveixen per seguir una dieta variada i equilibrada.” De fet, la presència d’influencers fidels a la cuina tradicional, equilibrada i assequible, continua sent minoritària en l’univers digital.
La proposta slow food
Per altra banda, hi ha corrents i moviments com ara el de l’slow food, que segons Fernández Cruz són “positius però poc realistes”. Al final, el repte no és tornar a un estil de vida del passat, sinó decidir què volem delegar i què volem prioritzar. Si decidim no cuinar cada dia, és important aprendre a escollir amb criteri el menjar preparat que decidim consumir. Sorgeix així una nova forma de responsabilitat alimentària, que també demana preservar la nostra memòria gastronòmica i cultural. En un context en què gairebé la meitat de la població ha deixat de cuinar regularment, ens hem de plantejar què estem disposats a perdre i a preservar com a societat.
