Actualment vivim una realitat més o menys falsejada per alguns mitjans de comunicació i les xarxes socials que ens han aportat les noves aplicacions tecnològiques de grans empreses com Google. M’agradaria en aquest text fer un recorregut per la història de la ceguesa a través de la literatura (que es narra en profunditat en el llibre Història d’una imatge mental de Moshe Barash) per reflexionar sobre la ceguesa actual en un sentit metafòric.
Hi ha una afinitat parcial amb el període de la Grècia arcaica (final del món antic) i el de la Il·lustració de Diderot i els interessos filosòfics de l’època. Al primer període, hi ha dos tipus d’enteniment del defecte -o qualitat- de la ceguesa: un és l’entès com una deficiència física en què obté com a reacció la pietat i l’emotivitat de la persona sana, una percepció que ha arrelat en les etapes històriques posteriors, la qual té continuació a l’Edat Mitjana, el Renaixement, el Barroc… i fins avui; l’esfera, podríem dir natural, de l’instint bondadós cultural humà. L’altre s’inscriu en l’esfera espiritual com una causa sobrenatural, molt forta i desbordant al món antic, molt feble al punt d’inflexió entre l’Edat Mitjana i el Barroc i de nou molt rellevant al XVIII, com un ressorgiment revolucionari intel·lectual.
La primera opció es filtra a través de la mitologia grega i els relats bíblics, interioritzats en totes les èpoques; i escenes quotidianes a l’art i la literatura en el període modern. Es construeixen en els mites i escenes bíbliques, relats de personatges defectuosos en la seva visió per cometre faltes greus o en altres casos per redempció: el cas de Polifem, la història heroica d’Èdip o la lluita de Job. En aquests casos, la ceguesa queda entre els dos substrats, el físic i l’espiritual.
La segona opció és la que té relació amb l’època de Diderot, l’enteniment de la ceguesa inscrita en l’esfera espiritual: la Grècia antiga donà molta importància al misteri del “no veure”, d’una banda, ho difamà com a blasfèmia als déus, per la seva creença en la seva virtut de veure’ls, prohibit en la seva cultura; pel seu estatus de delinqüent, envaïts per forces demoníaques o divines. Però, per altra banda, respectà el cec com a endeví, una “persona interior” (concepte d’endeví modernitzat), que concep revelacions secretes a partir d’una experiència visual interna. Un personatge com Tirèsies, un cec rebut com un savi, un interpolador de Déu i un cec desvetllador que rep senyals del desconegut. Fins i tot planteja un món immaterial del cec com una expressió de bogeria, el concepte d’“até”, la bogeria i la ceguesa dins un món fosc, sublim per ser terrorífic o fins i tot catàrtic.
Per continuar formant part d’aquesta societat, podem acceptar aquest nou ordre comercial de forma crítica, traient-nos el vel dels ulls que ens encega i ser més autònoms en les nostres decisions
Diderot, al segle XVIII, amb els filòsofs de la il·lustració (els qui rebutgen la superstició heretada i s’interessen pel món sensorial) afirmen l’existència del món espiritual del cec. Un món màgic i desconegut que ens presenta Moshe Barash al seu llibre, com una idea per reflexionar, per tenir en compte a les nostres vides diàries, on ens porta a altres paradigmes inquietants com la incertesa de la mort, el món cerebral tan desconegut encara avui pels psiquiatres, la caduca religió, la conducta humana i la seva condició del “veure”. Una síntesi que va poder despertar moltes consciències adormides i continuar potenciant les despertes cap al camí d’alguna veritat possible. Perquè avui en dia és més necessari que mai obrir els ulls, car en altres èpoques de la història era clar que el poble estava controlat per un règim feudalista o un règim imperial o bé, dictatorial.
Avui, el control està submergit en la transmissió de dades i informació personal, que proporcionem a través dels cookies i l’acceptació de permisos a una allau d’aplicacions que cada vegada ens demanen més per poder accedir als serveis de la societat, serveis comercials, de gestió, de creació i inclús sanitaris. Ens posem al servei de grans empreses perquè coneguin el nostre perfil detalladament i nosaltres no podem conèixer a ells ni elles, i ni tan sols contactar-hi.
Per tant, per continuar formant part d’aquesta societat, podem acceptar aquest nou ordre comercial de forma crítica, traient-nos el vel dels ulls que ens encega i ser més autònoms en les nostres decisions. Menyspreant el concepte de ceguesa figurat d’avui en dia, per poder veure amb ulls més nítids la realitat que ens envolta, com una mena de savis del segle XXI. Potser això seria una mena de mur de contenció per frenar els interessos despietadament disfressats del monopoli empresarial mundial actual.
