Als anys noranta una colla de tècnics de tractament de residus urbans vàrem fer amb autobús un recorregut per Alemanya i Àustria visitant centres de tractament de residus. A l’arribar a Viena el xofer va estacionar-se uns moments davant de l’hotel en l’espai reservat de càrrega i descàrrega de clients mentre la intèrpret hi entrava per demanar unes informacions.
En aquells moments va passar un xicot jove que va picar el vidre del conductor perquè l’abaixés i amb cara enfadada ens va escridassar en alemany. Al cap d’uns segons, una dona velleta, amb un paraigua, ens va fer el mateix. Quan va sortir la intèrpret ens va aclarir de què anava l’escridassada: tots dos, el jove estudiant i la velleta, ens insultaven perque estàvem aturats amb el motor del bus en marxa i sense cap necessitat contaminàvem l’aire amb el CO2 del motor. Aquesta sensibilitat respecte la contaminació em va quedar ben gravada a la memòria
Que el Canvi Climàtic és degut a l’acció de l’home conseqüència de la generació de CO2 no és una opinió, sinó una certesa absoluta avalada per innumerables estudiosos del tema i només és negada per interessos econòmics. Hem d’adonar-nos de la magnitud de la tragèdia mundial amb què ens podem trobar a finals de segle per l’elevació en dos graus de la temperatura global de la Terra i prendre mesures dràstiques i urgents, com començar a pensar que totes les activitats haurien d’incorporar al seu cost real el derivat de les agressions al medi ambient.
Les pomes i kiwis que ens venen de Nova Zelanda o els espàrrecs del Perú són competitius amb els que es produeixen al Maresme, Lleida o Galícia perquè només incorporen al preu els costos de transport del combustible gastat i no el cost ambiental del CO2 emès pel transport. Pel nostre benestar i el dels nostres fills i nets, cal que tinguem la sensibilitat ecològica de la velleta i l’estudiant.
