La malaltia es va emportar en Nicola Turri. La seva dona va demanar poder utilitzar el seu esperma prèviament congelat per fer-se una inseminació artificial. La justícia li va donar el vist-i-plau sense crear precedent, és ètic?
Reflexionem aquest mes sobre un cas real que demana un debat ètic i legal ja que implica diferents països i no existeix una legislació comú que pugui donar resposta en casos internacionals, com el que presentem en aquest article. Alhora aquesta diferència legislativa pot crear desigualtats entre les persones, pel que també estaríem parlant de justícia social.
En Nicola Turri i la seva dona espanyola, la Marina González, vivien a París quan ell va ser diagnosticat de leucèmia. Abans de començar el tractament de quimioteràpia va decidir congelar el seu esperma per si el dia de demà tenia problemes d’esterilitat. Malauradament, aquella malaltia contra la que lluitava va poder amb ell i va morir sense arribar a signar davant notari el seu consentiment per l’ús de l’esperma que deixava congelat. Encara i això, va deixar per escrit que donava llibertat a la seva dona…
A França la legislació no permet la procreació post-mortem amb l’argument que els drets dels nens han de passar per sobre dels drets dels pares i anticipant que el nen serà orfe des del seu naixement consideren que la protecció del futur infant implica que no es doni la possibilitat que vingui al món. La Marina, que actualment resideix a Espanya, va demanar les mostres d’esperma ja que al nostre país la pràctica és legal sempre que es doni durant l’any posterior a la mort.
Després de les primeres negatives del país veí, la Marina va seguir lluitant i finalment el Consell d’Estat francès va accedir a les seves demandes: podrà disposar de l’esperma i fer-se una inseminació artificial. Es va argumentar que el seu cas era excepcional per ser espanyola i no haver tingut temps de venir per fer la congelació aquí i que s’hauria vulnerat excessivament el seu dret a la vida privada i familiar. La justícia francesa no ha trigat en deixar clar que aquest fet no crearà jurisprudència. S’està creant doncs una desigualtat envers altres parelles que han estat o estaran en aquesta mateixa situació? Haurien de posar-se d’acord els països en una legislació comuna?
Aquest cas va tenir una resolució i per tant l’accent no el posaríem tant en quines opcions tenia el poder judicial francès. La reflexió demana fer-se dues grans preguntes i anar-les desgranant.
D’una banda, s’obre el dilema ètic sobre el fet d’utilitzar l’esperma d’un home mort per fer concebre un nen: s’ha de permetre? Quins són els drets que han de prevaldre, els del menor o els dels pares? En el cas del Nicola ell havia deixat per escrit que donava permís la Marina per utilitzar l’esperma però, i si no ho hagués fet? Els pares de l’home tindrien dret a fer valdre la seva opinió sobre aquesta possible concepció? D’altra banda trobem el dilema ètic sobre la desigualtat social que es crea a França quan es permet no complir la llei a una parella però se segueix mantenint la prohibició per la resta d’habitants del país. Aquest fet podria generar malestar i una sensació d’incomprensió. A més a més, la gent ha de complir la llei del país on viu o del país d’origen?
Fins aquí l’exposició del cas del Nicola i la seva dona, la Marina. Si voleu saber més detalls d’aquest cas podeu consultar totes les notícies que han estat publicades. Però, i vosaltres, què en penseu? Teniu la paraula. És el vostre torn!
