Els nens i nenes sovint ens demanen que juguem amb ells, que compartim una estona del nostre temps amb ells i fem qualsevol cosa. Ells juguen entre ells per aprendre a viure, però a nosaltres com a adults se’ns fa feixuc posar-nos a fer el que ens demanen. Per tant, com fer-ho perquè sigui entretingut, amè i no vulguem plegar just després de començar? És una qüestió de simposi.
És molt important veure’ns a nosaltres mateixos de manera flexible i tenir en compte l’alt valor que té aquella estona. El prioritari serà però gaudir amb ells, travessar aquella cuirassa que ens vesteix en forma d’imatge consistent. Precisament ens demanen prescindir durant una estona de la feina de ser adult per acostar-nos al seu món.
Amb ells podem jugar a qualsevol cosa, des de jocs de taula fins a fet i a amagar. A jocs de paraules o jocs d’imatges. El que és fonamental és deixar córrer la imaginació, alliberar-nos de massa límits. Podem arribar a trobar un lloc divertit dins nostre que ens recordi la nostra infantesa.
Sabem que els jocs tenen sentit quan fan lligam, i aquest lligam s’instal•la quan assumim les normes, les regles del joc. És ben important això, d’assumir la importància de la norma en el joc per fer-lo possible. I el més important és que aquestes normes són regulables, no són inflexibles.
Segurament sorgiran conflictes, queixes per una o altra injustícia, i aquesta serà una bona oportunitat per plantejar solucions i camins per l’acord. Si la vida és un joc hem d’ensenyar a jugar-la i què millor que fer-ho jugant, essenttestimonis nosaltres mateixos com a adults d’aquesta possibilitat.
El mercat ens proposa jocs virtuals que tenen molt d’èxit però o són solitaris o proposen lligams a distància on el cos queda obviat. Gestionar conflictes a distància és quelcom impossible i no té cap sentit barallar-nos amb una màquina. Per jugar, millor trobar-nos in corpore.
Som-hi, doncs, atrevim-nos a jugar amb els nens, atrevim-nos a construir realitats amb ells. Agafem paper, tisores, colors i pega i imaginem. Construïm un teatre, un viatge, un joc imaginari, preparem un jocs pels demès, una gimcana, qualsevol idea és bona per no caure en el tedi i l’avorriment. Si proposem la diversitat segurament tindrem diversió.
Diversitat i diversió que tenen la mateixa arrel diver que vol dir di, separació, vertere, donar voltes, girar. Doncs el joc ens possibilita separar-nos de l’avorriment i fer girar la realitat de manera divertida. – JORDI ALCÀSSER.
