El març del 2020, quan va començar la pandèmia del coronavirus, feia més de quatre anys que Chris Smalls treballava a Amazon. Quan un company del centre logístic de Staten Island va donar positiu en coronavirus, va organitzar una vaga per reclamar més mesures de prevenció per als treballadors en un moment en què els contagis augmentaven sense fre a Nova York.
La resposta de l’empresa va ser acomiadar-lo, acusant-lo d’incomplir les normes de distanciament social. Ja fora de l’empresa, Smalls va continuar la lluita a favor de la creació d’un sindicat. Juntament amb altres companys del magatzem, va fundar l’Amazon Labor Union, sense vinculacions amb cap gran sindicat dels Estats Units.
Des que van despatxar-lo, aquest antic raper que va deixar la música per cuidar-se dels seus dos fills ha passat molts dies a l’exterior de la seva antiga feina. Allà, els partidaris de sindicar-se intentaven aconseguir suports a favor del sindicat. El mes de juliol, el fundador i principal accionista d’Amazon, Jeff Bezos, va viatjar a l’espai durant deu minuts i deu segons. Quan Bezos es va enlairar a l’espai, ja feia setmanes que Smalls i altres treballadors es plantaven durant hores a fora del centre logístic JFK8 d’Amazon i esperaven que sortissin els empleats per recollir signatures o fer petites reunions informatives a la parada de l’autobús.
Amb dues taules, dues cadires, una carpa i una campanya de recollida de diners per internet, van anar fent feina de formigueta: els portaven pícnics de menjar fet a casa, organitzaven barbacoes comunitàries, els deixaven llibres i fins i tot els regalaven marihuana, que a l’estat de Nova York és legal des de l’any passat.
La batalla d’un grup de treballadors contra l’empresa de la persona més rica del món era una reedició del duel entre David i Goliat, però amb telèfons mòbils en comptes de fones. Amazon és, amb 1,6 milions d’empleats als Estats Units, la segona empresa amb més treballadors del país. I Smalls, de trenta-tres anys, no tenia cap mena d’experiència sindical.
De fet, en un document intern, l’empresa definia aquest jove de Newark que sempre va amb el cap cobert –sigui portant gorra, caputxa o bandana– com una persona “no gaire intel·ligent ni eloqüent” i pronosticava que, si es convertia en la cara del moviment sindical, ajudaria a enfonsar-lo. Smalls ha explicat que, quan va llegir l’informe, va tenir ganes d’intentar fer que es mengessin les seves paraules. Però hi ha plats que se serveixen millor freds…
Durant l’última setmana de març, els treballadors del centre logístic d’Amazon a Staten Island van votar en referèndum sobre si volien unir-se a un sindicat. Durant anys, ha fet molts esforços per impedir que els treballadors es sindiquessin i, fins ara, sempre se n’havia sortit. Però l’1 d’abril es va saber que 2.654 treballadors, un 55 per cent del total, hi havien donat suport.
Per primera vegada, el gegant del comerç electrònic s’ha vist obligat a reconèixer un sindicat als Estats Units. Un jove “no gaire intel·ligent” ha aconseguit el que ningú havia fet fins ara. “Hem treballat, ens hem divertit i hem fet història”, va escriure Smalls a Twitter abans d’obrir una ampolla de xampany davant del magatzem d’on l’havien despatxat.
