El Consorci de Normalització Lingüística i Òmnium Cultural ofereixen voluntariats per tal d’ajudar els nouvinguts a aprendre català. Aquesta iniciativa la va impulsar Enric de Vilalta l’any 2002 des de Cornellà i el 2003, ja s’estenia per tota Catalunya.
“El voluntariat lingüístic no és només ensenyar català a una altra persona, significa forjar una bona amistat amb un nouvingut”. Aquesta és el parer de la mataronina Núria Cuyàs, que l’any 2006 va formar una parella lingüística amb Giacomo Scatolino, un noi italià que aleshores estava vivint a Mataró. Cuyàs explica que ella va decidir començar amb el voluntariat ja que tenia ganes d’ajudar a algú a millorar el seu català. En aquest cas, ella va fer-ho amb Giacomo Scatolino, un jove italià que estava vivint a Mataró i que necessitava el català per trobar una feina. La Núria creu que participar en aquest voluntariat és una bona experiència, ja que serveix per conèixer una cultura nova i que a més, és una eina d’acció social que ajuda a afavorir la convivència i la tolerància.
La Núria i el Giacomo són només una dels milers de parelles que Òmnium Cultural ha ajudat a crear des de 2004 fins 2010 a través del programa Voluntariat per la Llengua, una iniciativa compartida amb el Consorci de Normalització Lingüística de la Generalitat que pretén posar en contacte persones immigrants que estan aprenent català amb catalanoparlants per practicar unes hores a la setmana. Una manera d’ajudar a aprendre una llengua que gaudeix de prestigi fora de Catalunya, ja queha rebut el reconeixement de la Comissió Europea com una de les 50 millors pràctiques d’aprenentatge d’una llengua a la Unió Europea.
El Consorci, que és qui va començar el projecte el 2002, ha aconseguit generar en aquests deu anys ni més ni menys que 61.352 parelles. Només aquest darrer any 2011, el recompte total de les parelles que el Consorci va ser capaç de teixir va ser de 10.128, una xifra encoratjadora per seguir endavant amb la proposta.
A Barcelona i rodalies és on es troben el major nombre de parelles formades, ja que és on hi ha més pobació i també més centres de normalització lingüística mentre que és a les Terres de l’Ebre on hi ha menys participants en el projecte. Una altra dada interessant és que gairebé la meitat dels aprenents, un 45,5 per cent, prové de Sud-Amèrica. Darrera d’ells hi figuren els aprenents provinents de la Unió Europea, que representen el 15,1 per cent del totals dels participants. Una altra dada a saber és que la participació de les dones és superior a la dels homes tant en aprenents (72 per cent) com en volunta-ris (67 per cent). Finalment, cal saber que predominen els voluntaris d’entre 50-65 anys i els aprenents entre 30-39.
De fet, la iniciativa del Voluntariat per la Llengua va impulsar-se per primera vegada per la societat civil de Cornellà l’any 2002, ara fa just deu anys, amb un total de trenta parelles. Aquest programa va néixer quan el director del Centre de Normalització Lingüística de Cornellà, Enric de Vilalta, i l’actual diputat d’ERC Joan Tardà –llavors regidor del consistori cornelanenc i membre del consell del Centre–, van veure la necessitat d’acollir la gent nouvinguda per tal que aquests se sentissin com a casa. Es van adonar que havien d’ajudar a parlar als novinguts la llengua pròpia del país. “Volíem aconseguir integració per les dues bandes: evitar que els immigrants se sentissin desplaçats i que no hi hagués cap mena de temptació xenòfoba envers aquest col·lectiu”, recorda Enric de Vilalta. Un altre motiu pel qual va sorgir la iniciativa va ser per animar també a les persones provinents de la immigració dels anys seixanta amb coneixements bàsics de català a llençar-se a parlar-lo en un context real i distès. Segons Enric de Vilata, aquest projecte fomenta l’ús del català entre els nouvinguts i també d’altres valors però un fet important és que converteix, cada vegada més, el català com una llengua de cohesió. Ara bé, la cohesió social no és l’únic valor que es fomenta a través d’aquest voluntariat. A nivell lingüístic i social, aquest és molt destacable, però a nivell personal els guanys són molts més.
Vilalta explica que el projecte s’inicia amb diversos objectius a complir, però un d’ells és fomentar els valors, tan lingüístics com socials: “Entre els lingüístics cal destacar la transmissió i la supervivència de la llengua o per exemple, que els catalanoparlants s’acostumin a dirigir-se en català a qualsevol persona, que no canviïn de llengua. A un nivell més social es potencien els valors lligats a una convivència sana i tolerant que promogui la cohesió social i la integració”.
El salt a Catalunya
Al 2002 aquestes 30 parelles van començar el projecte sense l’empara de cap institució, però veient-ne l’èxit, el 2003 es va estendre la iniciativa per tota Catalunya a través del Consorci de Normalització Lingüística i la col·laboració de l’entitat Òmnium Cultural. Es van arribar a formar 1.522 parelles a tot el terri-tori català. Són parelles formades, normalment, per aprenents de països foranis i pels voluntaris, persones catalanoparlants.
(WEB CONSORCI) La idea és que els participants trobin un espai per aprendre la llengua i usar-la al carrer i que els voluntaris comparteixin el seus coneixements i facin del català una llengua de cohesió i integració.
Les institucions que fomenten aquestes activitats veuen la necessitat de consolidar la llengua catalana com a llengua vehicular i d’unió entre els ciutadans de Catalunya. I creuen que amb iniciatives com aquesta es projecta una Catalunya més acollidora, oberta i cohesionada. Però també es potencia i es consolida la cohesió social, un català interculturalitzat i el seu ús en un marc plurilíngüe. A més, un altres dels objectius d’aquests programes és entendre la situació del català al món, i és que cal prendre consciència que una llengua mor quan ja no queda ningú que la parli habitualment, encara que alguns la sapiguen o en quedi pervivència a llibres o cançons.
Una altra cosa que s’intenta ensenyar en una parella lingüística és també la cultura catalana. El voluntari ha de fer descobrir a l’aprenent les tradicions de casa, les festes populars, la literatura catalana… per tal que el nouvingut entengui d’on venim i cap a on anem. El nouvingut ha de sentir -se el més còmode possible al lloc on viu i és el que intenta el voluntari explicant-li la
