El periodista recorda l’interès documental de les cartes i planteja que passarà en un futur ara que s’està perdent el costum d’escriure’n.
Barcelona, 14-09-1901”, Puigcerdà, 12-08-1912”, “Lleida, 21-05-1929”, “Palafrugell, 1-10-1923”, “Madrid, 25-01-1932”, “Perpinyà, 3-4-1943”, “Ax-Les Thermes, 31-12-1945”, “Bogotà, 14-04-1954”… Totes les cartes tenen un encapçalament que evoca lloc i dia en què van ser escrites. Totes amb cal·ligrafies molt diferents, a màquina o manuscrites, més o menys intel·ligibles, amb signatures diverses –a vegades impossibles de desxifrar– de literats, periodistes, polítics, sastres, editors, advocats, catedràtics, diletants, ministres, poetes, ambaixadors, filòsofs, banquers, filòlegs, naviliers, soldats, científics, historiadors, rendistes, fondistes o prelats. El suport també varia: des d’un paper de bon gruix i qualitat amb segell de l’autor, fins a un vast tros de paper, o un paper de carta comercial reaprofitat. Els papers, la tinta i el pas del temps són de colors i tonalitats diferenciades.
I això pel que fa a l’aspecte formal. Altra cosa és el contingut. Sovint es tracta de missives de cortesia: salutacions, bons desitjos, felicitacions nadalenques, d’any nou, en motiu d’un casament o un naixement. També condols davant d’un traspàs. D’altres, només tenen per objecte acusar rebut i donar una resposta apropiada a una prosaica qüestió, ja sigui de caire professio-nal, comercial, burocràtica o tractes polítics, periodístics o editorials. Les més interessants, però, són les epístoles que s’allarguen en pàgines i pàgines, dilatant un monòleg o una conversa molt ben trenada, on es conjuminen les reflexions profundes amb les sortides iròniques. Mel literària, sense més. Figues d’un altre paner són aquelles cartes que, sense ser cap prodigi ni filigrana textual, contenen una informació que és or per al biògraf. Però, tampoc podem descartar les cèlebres cartes d’amor, tot un gènere en elles mateixes, que poden correspondre a un amor de joventut, un amor madur, un amor crepuscular, un amor clandestí, adulterí, serè, en la distància o platònic.
La immersió en la correspondència privada aplegada per una persona al llarg de la seva vida és un dels exercicis més interessants que pot dur a terme l’estudiós, una de les experiències més curioses i enriquidores. Suposa la immersió en una vida sense que, en principi, ningú t’hi hagi convidat i poguessis espiar l’escrivania d’algú, obrir calaixets i destapar secrets. El suc que pot treure’s d’aquestes recerques és alt. No es pot descartar que, a banda de la voluntat de saber, guiïn la recerca la morbositat i la tafaneria, però s’han publicat esplèndids volums de variada correspondència rebuda o enviada per grans homes, epistolaris amorosos o literaris entre personalitats irrepetibles. A tall d’exemple, les Cartes a Màrius Torres de Joan Sales serien un dels monuments de la literatura catalana. Per cert, ara que ningú escriu cartes, algú aplegarà els nostres mails, Whatsapps, missatges, xats…?
