La investigadora Carme Altayó, que acaba d’arribar del Congo, on ha anat a fer una sèrie de reportatges sobre el coltan dins el marc de la campanya #conflictminerals de Justícia i Pau, assegura que “l’extracció d’aquest mineral vulnera tots els drets humans”.
“La seva explotació no beneficia de cap manera els ciutadans: les dones al voltant de les mines són violades, els grups armats de la zona viuen de l’explotació i els nens són víctimes de la guerra”, enumera Altayó, entre altres problemàtiques. Es calcula que des del 1998, quan es marca l’inici de la guerra del coltan, s’han produït al Congo més de 5 milions de morts i dos milions i mig de desplaçats.
I tot això sense obtenir grans beneficis, ja que en l’època daurada del coltan, entre els anys 2000 i 2003, aquest es pagava en el terreny a 100 dòlars el quilo, però actualment es paga a 25 dòlars el quilo, el mateix preu que un sac de patates de 120 quilos, mentre que en el mercat internacional els preus no han baixat.
Ara bé, aquesta barreja de minerals, encara continua sent imprescindible. “Avui cap empresa pot garantir un telèfon fabricat sense coltan, però com a consumidors sí podem ser exigents amb les empreses i reclamar que siguin respectuoses amb la societat i el territori on fan l’explotació del mineral”, assegura Altayó.
I tot això en un país que porta vint anys en guerra i en qual s’hi mouen més de seixanta grups armats. Una situació d’inestabilitat que, segons Altayó, “va bé a molts països”, encara que darrerament, per primera vegada, els congolesos “denuncien obertament la seva situació i es mostren cansats de la seva realitat”. I, és que, fins i tot “la presència de les Nacions Unides al Congo, la més gran del món, aporta malestar”.
Escolta l’entrevista sencera a:
