Aquest temple de l’estat de Texas, juntament amb la Capella del Rosari a Vence, d’Henri Matisse, i la Capella de Ronchamp, de Le Corbusier –totes dues a França–, es consideren les tres grans fites de l’art religiós modern del segle XX.
Jean de Menil era catòlic i fill d’un militar, Dominique Schlumberger era d’origen protestant i hereva d’una família adinerada. Es van casar el 1931. Els unia l’amor, la fe, però també una forta amistat amb el teòleg Marie-Alain Couturier, defensor de l’ecumenisme i fundador el 1935 de la Setmana Universal de l’Oració per la Unió dels Cristians. Quan els nazis van entrar a França, la parella va emigrar als Estats Units, on van iniciar una important col·lecció d’art, van donar suport als moviments de drets civils i van decidir construir una capella ecumènica a Houston (Texas).
El disseny de l’edifici va anar a càrrec dels arquitectes Philip Johnson –que va abandonar el projecte a mitges– i Howard Barnstone i Aubry Eugene. La capella és un edifici de maó de forma octagonal, similar a la d’un baptisteri. A l’espai no hi ha narració ni ordre, l’obra està concebuda perquè l’espectador emprengui un viatge de meditació, contemplació i introspecció.
Però si aquesta capella és reconeguda com una de les tres grans fites de l’art religiós modern del segle XX, és pels catorze quadres monumentals de Mark Rothko, representant de l’expressionisme abstracte americà i membre de l’Escola de Nova York, que conté. A simple vista semblen pintures negres sobre una paret blanca, però, si es miren amb atenció, s’hi aprecien diferències de tonalitat i tocs subtils de color.
La capella va ser inaugurada el 26 de febrer del 1971 i a l’acte hi van assistir líders catòlics, jueus, budistes, musulmans, protestants i ortodoxos grecs. Des d’aleshores, aquesta construcció funciona com a capella, museu i fòrum i s’hi duen a terme cerimònies de tots els credos, cursos i conferències, tot buscant l’experiència i coneixement de les diferents tradicions espirituals. A més, a partir de l’any 1973, a part de l’oració i l’acció —els objectius dels fundadors—, també va començar a acollir col·loquis destinats a fomentar la justícia i la pau. I, el 1981 es van començar a atorgar els primers premis Capella Rothko a favor de la Veritat i la Llibertat.
Malgrat el missatge positiu que projecta aquesta construcció, la seva història també està tenyida de negre: després d’una llarga depressió, Mark Rothko es va suïcidar al seu estudi de Nova York el 25 de febrer de 1970 sense arribar a veure acabada la capella. I, un dels altres arquitectes, Barnstone, va tenir el mateix final el 27 d’abril del 1987.
