La revolució religiosa de Santa Clara

Avui dia, hi ha més de vint-i-dues mil dones que segueixen l’orde religiós de les clarisses. Fa vuit segles, n’hi havia tres mil. Dins del món eclesiàstic encara hi ha moltes diferències per gènere. Per exemple, una dona encara no pot ser sacerdot. Davant d’aquestes injustícies, Santa Clara va esforçar-se perquè el pes de la dona fos reconegut dins del món eclesiàstic.

Després d’anys de dedicació, Santa Clara va convertir-se en la primera dona a crear un orde religiós conegut com popularment com les Clarisses.  El seu nom original era Clara Offreduccio i va néixer l’any 1193 aC a la ciutat d’Assís (Itàlia). Envoltada de riqueses, Clara venia d’una família noble i rica. Ja des de ben petita, Clara sentia un rebuig per les coses materials del món i una profunda necessitat de créixer espiritualment. Casualment, prop de casa seva, hi havia l’Ordre dels Frares Menors, fundat per Sant Francesc d’Assís, els quals dedicaven als leprosos i a una vida pobre consagrada a Déu. 

Els pares de Clara li tenien prohibit qualsevol relació amb Sant Francesc, però ella, a través de les seves criades, els hi portava aliments. Qualsevol ajuda era bona fins que va arribar el dia en què Clara va escoltar un sermó del religiós. Aquest predicava que per assolir una vida plena de llibertat calia seguir Jesucrist i desfer-se de les riqueses i els béns materials. Prendre la decisió no va ser fàcil: l’Orde de Sant Francesc qüestionava la manera de viure de les famílies benestants com la de Clara i proposava l’eliminació dels estrats socials. A més, ser la primera dona que dedica la seva vida als pobres, sumat el vincle entre Clara i Sant Francesc, podia ser fruit d’interpretacions errònies. Però els desitjos eren massa forts i la nit del 18 de març del 1212, Clara va fugir de casa per trobar-se amb Sant Francesc a la Capella de la Porciúncula –coneguda per ser l’origen de l’orde franciscà– i es consagrà com a monja. De genolls, davant de Sant Francesc, Clara va prometre renunciar a les comoditats del món per dedicar-se a una vida d’oració, pobresa i penitència. Francesc, com a primer pas, li va tallar els cabells i li va col·locar un vel al cap.

Per a Santa Clara, la humilitat era la pobresa de l’esperit. I aquesta pobresa es convertia en obediència, servei i desig de dedicar-se als altres. Si era necessari, Clara deixava de menjar perquè les seves germanes poguéssim alimentar-se. Amb el temps, va convertir-se amb abadessa i el seu reconeixement dins del món eclesiàstic era cada vegada més fort. Al llarg dels anys, Clara va crear la primera Regla per a dones que volien seguir l’orde dels franciscans, però a causa del seu gènere, no podien. Dos dies després de la seva mort, el Papa Gregori IX va acceptar la regla de les germanes clarisses  de forma oficial.

La norma de Santa Clara
La norma original de l’orde de les clarisses, fundada per Santa Clara, se centra en tres pilars fonamentals: el Primat de Déu, l’Altíssima Pobresa i la Santa Unitat. El primat de Déu consisteix a establir una vida contemplativa claustral on l’oració i la litúrgia puguin fer-se la major quantitat d’hores possible, des del dia fins a la nit. Per a Clara i Sant Francesc, l’altíssima pobresa és equivalent a la humilitat i a la desaprovació. Tal com professaven, “cal assolir la humilitat fins que el que és amarg es converteixi en la dolçor de l’ànima i el cos”. Això, prohibia qualsevol tipus de possessió i riquesa. Finalment, per santa unitat, s’entén la vida cristiana en sororitat, fomentant la riquesa de les relacions humanes i l’amor i el respecte cap els altres.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *