Són molts els països que han legilat per blindar els drets del col·lectiu LGTBI+ en tant que persones vulnerables en risc de major probabilitat de patir discriminació i violència. Aquest fet és d’extrema necessitat quan, malgrat l’existència de lleis, ens assabentem dia rere dia de terribles agressions o de desigualtats que poden ser subtils, però també pernicioses.
Altres estats han congigurat un corpus legal que protegeix les persones transgènere per tal que pugui ser respectada la identitat de gènere amb la qual s’identifiquen. Les conseqüències pràctiques que es produeixen d’això, però, estan produint dilemes ètics. Per exemple, les dones transgènere amb genitals masculins han de poder entrar a vestuaris, presons o espais considerats espais femenins? S’ha de de deixar de parlar d’anatomia i biologia, de dir “home” i “dona” per no ferir sensibilitats? Si el gènere, construcció social que el feminisme vol abolir, ara és reivindicat i fluïdificat, pot implicar un perjudici pels drets de les dones?
Revisem un cas aparegut a la premsa. A un institut de Connecticut (Estats Units), on hi ha competicions d’atletisme, diverses noies es queixen que deixen córrer en la seva categoria a dues noies trans que, segons la seva opinió, per tenir característiques biològiques masculines, tenen avantatge físic. L’institut té una línia clara respecte aquest tema ja que, respectant una llei estatal, vetlla perquè les noies trans siguin tractades segons el gènere amb el qual s’identifiquen (encara que no hi hagi tractament hormonal o cirurgia).
Les famílies de les atletes van fer una demanda formal argumentant que la llei federal, que garanteix la igualtat d’oportunitats en l’esport femení, ha de prevaldre i es va obrir una investigació. Ara hi ha por que la investigació, en mans d’un conservador afí al president dels Estats Units, Donald Trump, faci donar un pas enrere als drets de les persones LGTBI+ en el país.
No és l’únic cas. La ciclista Rachel McKinnon va ser criticada quan va guanyar en categoria femenina i la campiona mundial de marató, la Paula Radcliffe, va tenir una discussió amb la tenista Martina Navratilova quan aquesta darrera va demanar la protecció dels drets de les dones i de les dones trans creant categories específiques. Moltes boxejadores es neguen a competir amb la Fallon Fox, coneguda boxejadora trans. Diverses esportistes expliquen que les atletes transgènere han nascut biològicament com a homes, han desenvolupat el seu pes, talla i capacitat aeròbica amb la testosterona i això exclou les dones de la seva pròpia categoria.
Peguntes de debat
Abans de reflexionar fem-nos algunes preguntes. Revisar les característiques fisiològiques i biològiques implicaria reduir les persones a les característiques sexuades de l’espècie humana i seria discriminatori? Si fins ara no ens ha semblat malament que hi hagués categories en base al sexe ja que l’evidència científica valida unes diferències, quines opcions es poden tenir en compte? Cal una nova categoria esportiva? Les lleis podrien donar resposta a aquest tipus de dilema? Deliberar sobre aquesta realitat pot implicar obrir la porta a retallar drets de persones que encara lluiten per unes lleis justes i protectores?
Què en penseu? L’institut ha de deixar participar les noies trans o haurien de fer-ho sota alguna condició? Canviaria la vostra opinió si les noies trans estiguessin amb tractament hormonal? S’estan contraposant dos drets civils? La prevalença d’un d’ells pot ser contraproduent per l’altre?
