A qui beneficia la nova llei de protecció dels animals?

Al llarg de la història de la humanitat han estat diversos els filòsofs que han reflexionat sobre la possibilitat que els animals estiguessin dotats de qualitats emocionals o intel·lectuals. Amb l’avançament de la ciència va quedar clara l’existència de sistemes nerviosos, més o menys desenvolupats, a vegades només amb la presència d’unes poques cèl·lules sensitives, que deixaven constatada la idea que els animals poden sentir dolor i, per tant, havien de ser protegits. L’aprovació aquest febrer de l’avantprojecte de la Llei de Protecció Animal per part del govern espanyol és un pas endavant en tant que, en paraules de la ministra de Drets Socials, Ione Belarra, “a Espanya el maltractament ha tingut total impunitat”.

La llei atorga la qualitat de ser sensible als animals, prohibeix la venda en botigues, la cria d’espècies al·lòctones, l’ús d’animals a circs i a televisió. També obliga a posar-los xip, a esterilitzar-los, a fer un curs de tinença responsable, a no deixar-los sols més de 24 hores. I, l’abandonament pot penar-se amb sis mesos de presó i multes quantioses.

Però, s’han alçat veus crítiques en contra de la llei. Han estat els col·lectius històricament relacionats amb l’ús recreatiu o professional dels animals, com ara els caçadors, els que han recordat que la nova norma restringeix tradicions culturals que s’haurien de preservar. Altres que veuen els seus negocis perillar, han posat el focus sobre la manca de respecte al seu mitjà de subsistència i la criminalització.

La sorpresa ha estat que fins i tot associacions animalistes han demanat una reflexió més profunda, ja que consideren que la llei no es basa en l’evidència científica, sinó en creences i especisme: calen cursos per tenir un gos de companyia, però no per caçar; els animals són éssers sensibles, però es manté la cria intensiva i l’experimentació clínica; no es parla de la tauromàquia; no es poden comprar animals a les botigues, però si als criadors; no es poden fer servir animals a la televisió, però sí com animals d’assistència.

La queixa s’ha fet gran en diferents sectors: s’està posant en perill el mitjà de subsistència de moltes famílies amb una llei ambigua i que no ha considerat l’evidència científica o les normatives europees de benestar animal. Tot i tenir en compte l’impacte negatiu per a moltes famílies, la manca de consens entre els especialistes i l’especisme detectat: és ètic posar en marxa aquesta llei? S’està aconseguint realment el benestar animal?

Caldria valorar, en primera instància, si la norma està ben elaborada, si es basa en lleis europees prèvies i si s’ha consultat els experts en la seva redacció per tal d’assegurar que està justificada i, per tant, dona un primer pas important en la protecció animal, encara que això sigui un perjudici per a moltes famílies.

Des d’una perspectiva més equitativa es podria reconèixer que, ja que la llei no donarà resposta a totes les demandes sobre protecció animal potser s’ha de redactar amb més cura i anticipar les possibles conseqüències negatives que la seva aplicació podria tenir en una economia que es basa en gran part en l’ús dels animals.

Una darrera opció seria reconèixer que una llei que no pugui protegir tota la vida animal sense crear jerarquies potser és una utopia en la nostra societat actual i, per tant, anteposar drets animals als drets de les persones no té sentit.

Cal recordar la importància del debat i del diàleg per poder arribar a consensos i fer passos per assegurar que qualsevol mena de violència pugui ser eliminada.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.