Free Form Style és una iniciativa familiar que neix d’una necessitat no resolta: poder-se posar roba sense estar dempeus. Fa gairebé quatre anys, dues cosines van descobrir en primera persona aquesta necessitat. Carolina Asensio és una de les fundadores, juntament amb l’estilista Marina Vergés, d’aquesta línia de roba inclusiva.
Free Form Style neix d’una experiència familiar.
Sí, ja farà vuit anys que el meu germà va patir un ictus amb 49 anys. De la nit al dia, li va canviar la vida a ell i a tot al seu entorn. Primer, només et preocupes pels metges, per la recuperació i les sessions de rehabilitació. Però finalment, quan ja havien passat dos anys, el dia del seu aniversari, li volia regalar uns pantalons que fossin fàcils de posar i treure, però que no fossin de xandall. El meu germà era un home que no havia anat mai amb xandall i llavors m’adono que a Espanya no hi havia una solució per posar-se la roba sense estar dempeus.
I, per tant, decidiu posar fil a l’agulla.
Exacte, vaig trucar a la meva cosina, que és estilista de moda. Li vaig comentar la situació i va acceptar el repte. Així neix Free Form Style. Des d’aleshores, fem els pantalons més alts de darrere que de davant, perquè són més còmodes si la persona ha d’estar sempre asseguda. Al final, la roba està pensada per a gent que està dreta, però, per exemple, hi ha persones que s’han d’anar sondant. Doncs el que nosaltres fem és pensar els pantalons més còmodes. Per exemple, n’hi ha uns que tenen una cremallera més llarga al costat perquè els faciliti la feina.
Sou veritablement una iniciativa pionera.
Sí. És cert que hi ha alguna marca que ja feia una mica de roba inclusiva, però era pensada per a persones grans. Ara bé, no podem oblidar que hi ha molts joves que també ho necessiten. De fet, no fa gaire, la Marina em deia hi ha un bilió de persones amb discapacitat a tot el món. Això són moltes persones…
Quina altra mena de peces dissenyeu a Free Form Style?
Per exemple, tenim samarretes totalment obertes per si la persona ha d’estar sempre estirada o se l’ha de vestir estirada. Aquestes samarretes obertes són útils perquè no hagin de fer força. Hi ha persones que són molt rígides, i costa molt moure’ls els braços per posar-los una màniga. També tenim algunes dessuadores amb cremalleres a la màniga per poder regular l’alçada de l’extremitat. I és que no sempre les extremitats tenen la mateixa llargada ni acaben igual. Per acabar, també fem pantalons completament oberts per un cantó, ja que també tenim en compte que moltes persones s’han de posar i treure pròtesis.
Com arribeu a decidir aquestes peces?
Bé, doncs escoltant les necessitats. Hem parlat molt amb persones amb problemes de mobilitat i també amb entitats. Vam començar amb els pantalons que necessitava el meu germà i després hem anat obrint el camí amb diferents discapacitats.
Com ha estat la rebuda de la marca?
Fantàstica! Quan una persona et diu que feia quinze anys que no es vestia sola, és gratificador perquè, és clar, ens pot semblar molt normal vestir-nos i ho fem sense pensar, però no sempre és així. També vull remarcar que la marca està pensada per a l’entorn. Hi ha persones que no poden vestir-se, i la persona que les cuida i vesteix també necessita certes facilitats.
Parleu de la triple A: autoestima, autonomia i adaptació. Com n’és, d’important, l’autoestima?
La roba és la nostra targeta de presentació. I les persones amb discapacitat són com l’última minoria que ens toca normalitzar. I, és clar, si no et sents a gust amb com vas vestit, també t’afecta emocionalment. Quan et puja l’autoestima, també et sents més a gust amb tu mateix.
Teniu més projectes entre mans?
Hi ha moltes coses per fer i, a vegades, no podem abastar-ho tot. Anem a poc a poc però no parem. És molt important que comencem a entendre que som diferents i que no tothom té les mides estàndards que la moda fast fashion pretén vendre.
