ReStructure Heritage és una iniciativa que pretén reconnectar-nos amb el patrimoni cultural i que ha guanyat el primer premi Jaume Ciurana per la seva feina de reconstrucció del patrimoni alhora que promou valors educatius sorgits des del voluntariat. Irieix Costa és arquitecte, estudiant de doctorat i un dels seus fundadors.
Quin és l’origen de Restructure Heritage?
Bé, nosaltres comencem aquesta iniciativa l’any 2017 quan els tres fundadors comencem un màster en Conservació i Patrimoni. Tots tres estàvem interessats en la conservació del patrimoni arquitectònic més enllà dels monuments. Vam detectar que hi havia tot un patrimoni oblidat del qual no es fa càrrec ningú i que no rep ajudes… és el que nosaltres anomenem patrimoni anònim o oblidat. De manera que vam decidir posar fil a l’agulla.
I de quina manera podem ajudar a aquest patrimoni anònim?
A banda del poc o escàs finançament que rep el patrimoni anònim, mentre fèiem el màster ens vam adonar que la part tècnica de la conservació de patrimoni s’estudia massa des de les aules. És a dir, tot és molt teòric i hi ha una manca de coneixement pràctic, per exemple, de com conservar un fresc… Partint d’aquesta situació, vam intentar lligar aquestes mancances. El resultat va ser crear unes aules in situ per fer que tot aquell patrimoni arquitectònic que no rep cap ajuda siguin les nostres aules i, a partir d’aquí, mirem com conservar aquest patrimoni d’una manera pràctica.
Ens podries fer cinc cèntims dels projectes amb els que esteu treballant?
Ens centrem molt en l’àmbit local, especialment a la província de Girona, però treballem amb voluntariats internacionals. De moment, hem fet algunes intervencions a comarques gironines, sobretot de conservació de patrimoni industrial, patrimoni de la pedra seca… o la conservació d’una petita església.
Que hi hagi voluntaris vol dir que l’interès hi és…
Exacte. El que potser falla és que no hi ha tants recursos per conservar-ho tot. Nosaltres el que defensem és que potser no cal dedicar recursos a uns certs monuments o a un patrimoni molt conegut, que sol ser un patrimoni litúrgic o aristocràtic, sinó que cal conservar el patrimoni que forma part de la història d’un poble, municipi o regió i del qual no es fa càrrec ningú.
Si deixem de donar valor als patrimonis més locals, el que fem és deixar de banda el patrimoni que forma part de la nostra història?
Si, al final, potser un castell o una església sí que forma part de la història, però potser no representa el total d’un moment concret cronològic. És a dir, el castell n’explica una petita part, la més noble, però en aquell moment hi havia tota una massa social que convivia i que ho feia en unes estructures, en unes cases que feien servir una certa infraestructura que realment conta molt bé la realitat d’aquella època. I tot això és el que normalment no rep gaires diners per ser conservat o no es conserva directament. I aquí és on nosaltres insistim.
Com us sembla que ens hem de relacionar amb els edificis històrics o els hem de tenir presents?
Aquest és un exercici una mica difícil. Si cada dia passes per davant d’un lloc, d’un edifici antic, el tens molt integrat a la teva retina i al teu cervell i al final no li dones la importància que potser sí que hauria de tenir. Pensem que és molt important portar a un voluntariat internacional o extern al municipi en qüestió, ja que quan hi ha un interès les persones ens acostumem a fixar o li donem un valor afegit a tota aquesta massa que potser no valores pel fet de passar-hi cada dia per davant. Cal promoure aquests camps de treball voluntaris externs per tal de fer que la mateixa societat d’aquella regió pregui consciència del que té.
Quins són els valors que us mouen?
Promoure l’educació a través del voluntariat i la massa social per conservar el patrimoni.
